Paradís per a gastroblogers: anem de compres de props, reflexions i alguna sorpreseta final...

No fa gaires dies amb unes bones amigues ens vàrem penjar la bossa al coll i ens vàrem aventurar a la recerca de tresors –ei! gastroblogers! estem parlant de props!-, per primera vegada ho fèiem fora de la ciutat de Barcelona. Així que de bon matí vàrem agafar un tren fins a Massanet (déu! quina remaleïda estació destartalada i perduda a les conximbambes i quina carretera de ziga-zaga per arribar-hi!) on ens venia a cercar en cotxe una de les amigues, i des d’allà -entre riallades, bromes i conversa- vam arribar a les afores de La Bisbal d'Empordà, concretament davant d’un edifici tipus nau industrial, molt modern, que anunciava serveis d’hosteleria, es tractava de Pordamsa.

Teníem una breu referència que es dedicaven al sector del parament de taula i cuina per a l’alta gastronomia però que venien al detall a particulars i que també disposaven d’una petita zona outlet on es poden trobar a bon preu peces per als estilismes fotogràfics, o no...

Quan van saber que érem gastroblogers ens van tractar a cos de rei i ens van atendre en totes les preguntes i requeriments que els fèiem, i entre el que ja vislumbràvem des de la recepció i l’emoció de tal descobriment de debò que semblàvem metralletes i que ho volíem saber i veure tot de cop, i no només van tenir santa paciència sinó que no ens va mancar en cap moment el tracte amabilíssim, amb una disposició encomiable i un somriure franc, i ja només per això dóna gust anar-hi.

Un cop vam passar a la primera sala -la del parament de la taula- per poc que no em vaig sentir com Alícia al país de les meravelles... Si us dic que ens vam tornar loques, anant amunt i avall, mirant peces, preus, comentant-nos les unes a les altres: mira això, mira allò altre, ¿et sembla que em quedi això o allò altre que he vist abans? no us exagero gens i crec que em quedo curta.

Potser m’he d’aturar aquí un moment per agafar aire i que us expliqui alguna cosa del per què de tanta emoció.

Fa molt de temps que m’adono que no sóc una gran ni bona fotògrafa, que no tinc un estilisme depurat a l’hora de presentar plats si no que més aviat tendeixo a ser patoseta i descurada, sé -i em consta- que cuino bé i això no sé transmetre-ho prou bé a l’hora de publicar les meves receptes, m’hi esforço però no acabo de reeixir... Per una altra banda (i a molts de vosaltres us haurà passat com a mi) que m’he gastat una fortuna en plats, platets, drapets i galindaines diverses que estan més à la page en aquest món que -no ens enganyem- també es sotmet a les modes de tal casa, o marca o..., i així anem acumulant peces soltes, quasi bé com a drapaires de props (i qui no ha saquejat el bagul de l’àvia en recerca d’aquelles forquilles rònegues o d’aquelles copes de cristall tallat que aixequi el dit!).

Trobar peces singulars, belles per si mateixes i de bon gust, allunyades d’aquelles que encara  que també puguin ser belles estan i són tan repetides bloc rere bloc com a clons: plats de tal marca, coberts de qual, drapets de pasqual... és extasiant de debò! Amb el plus que si aconsegueixo millorar la meva tècnica fotogràfica i afinar els meus estilismes puc oferir un plus distintiu que també m’abelleix i em motiva a continuar amb el bloc, i sense haver-me d’arruïnar tant!

Però! darrera de tot això també hi ha aquella cosa de formigueig quan tens convidats i esperes que el que els ofereixes els agradi i plagui i fins i tot aplaudeixen de tan bo com ho troben, però si a sobre ho presentes d’una manera més curosa i amb gràcia tot flueix més... i no ens enganyem! per on primer entra el menjar és pels ulls! (no fa gaire una bona amiga em feia una observació summament intel·ligent que m'ha fet reflexionar per força –era d’una coca de cireres que havia fet, aquesta però amb cireres naturals-, i venia a ser una cosa així: la coca era tan poc fotogènica pobreta que si es veia en el bloc passaria sense pena ni glòria quan en realitat era una exquisidesa) i aquí està el quid de la qüestió! No em malinterpreteu! no sóc ni ambiciosa ni tinc afany de protagonisme però sí que m’agradaria apropar les experiències –de moment allunyades- que el que passa a la taula del meu bloc sigui més acorde amb el que passa a la taula de casa meva, i que qui vingui s’hi trobi a gust i vulgui tornar a visitar el bloc, i que no sigui per cortesia només o per tornar-me visites de compromís.

Ara que ja us he fet voltar pels Cerros de Úbeda tornem a La Bisbal d’Empordà, a l’empresa Pordamsa, ells són fabricants i les seves col·leccions són d’ensomni, encara que també tenen articles d’altres fabricants relacionats amb la restauració. Vesteixen les taules de més d’un i dos i tres cuiners amb estrella. Són especialistes en porcellana d’alta gamma resistent a la temperatura (però compte! que no es pot posar al foc viu, ens van insistir...). Els dissenys són acurats i estilosos, amb molt de gust, i també arrelats a la terra, al bosc, al mar, als estanys, a la vinya, al sotabosc, en definitiva, els seus productes són tan planians que semblen llenços on pintar el menjar.

Deixo la poesia per als poetes i seré totalment prosaica perquè a hores d’ara estareu pensant: ja! i de pasta què? Barat no hi ha res... però us faré els números ràpidament! veureu com paga la pena fer una escapada... Si per fer-li una foto a un capqueic (o 5) coronat d'escuma d’afaitar en:

• un platet de postres tal (de 15€ a 25€)
• amb un drapet qual (entre 7€ i 15€)
• amb la cullereta de metacril·lat pasqual –i ja només en poso una- (de 7€ a 12€)...

Ja portem gastats entre 29€ a 52€ (i ja no compto la tasseta desenfocada del fons ni amb els bols apilats tampoc)... doncs val molt la pena...

Vaig comprar: 

• 2 plats, un d’ells de porcellana mate, absolutament deliciosa!
• 1 graelleta de presentació
• Una escorredora mini de fregidora, també de presentació

En total no va arribar als 50€ i perquè em volia contenir però és que ho gaudirem a casa, a la taula, amb les persones que estimo, i no quedaran apilats per a sessions fotogràfiques únicament, no sé si m’enteneu... perquè reconeguem-ho! ¿de què ens serveix gastar un dineral en props i després menjar en una vaixella duralex?

Les dades de l’empresa són:

PORDAMSA

C-66 Km 5,5

St. Climent de Peralta - La Bisbal d’Empordà

Telèfon: 972 634 175

Correu electrònic: pordamsa@pordamsa.com

Web: http://www.pordamsa.com/

Ens van comentar que dissabtes tenen obert tot el dia i els diumenges pel matí també.

*****************

Però encara no he acabat...

El dia va començar fantàstic... sobretot la trobada amb les amigues, l’aventura, la visita a Pordamsa i mancava que dinéssim en un lloc on poder parlar tranquil·lament. Teníem taula reservada al Restaurant Bo.Tic, del xef Albert Sastregener, que compta amb una estrella Michelin, i aquell àpat va acabar de tancar el cercle de la felicitat...

He menjat bé a molts llocs, molt rebé en altres, he provat la cuina tecno-emocional, he tingut experiències gastronòmiques interessants i boníssimes i que he gaudit molt... però l’àpat al Bo.Tic va arribar a un altre nivell, hi va haver una conjunció sensorial inesperada alhora que evocadora i amb clicades d’ullet divertides. Vaig trobar sensualitat, divertiment, però també: coherència i continuïtat ¿no trobeu que sovint fem un bon àpat i que cau a les postres? doncs això no va passar...

Em vaig trobar sentada a les tardes d’estiu de la meva infantesa, a Sant Pol de Mar, quan anàvem a esperar les barques dels pescadors que arribàvem i, amb les xarxes encara embullades, els compràvem les paneres de peix i marisc; o quan les meves amigues i jo ens entreteniem pastant amb fang uns medallons que, un cop assecats al sol, els acoloríem amb aquarel·les per vendre’ls en un calaixó al carrer; o les passejades fins a Sant Cebrià de Vallalta, tot recollint mores i olorant les aromes boscanes de l’estiu, mentre les persistents cigarres no emmudien en tot el camí.

Els plats del Bo.Tic tenen aquesta bonior i coloració de l’estiu i de l’infantesa, i –com no!?- d’aquella innocència crèdula i amable que confia que la infusió de marialluïsa en flor que prepara l’àvia -i que endolça amb un toc de mel- farà passar el mal de panxa..., ni ho dubteu! el fa passar!

Ara em podria plànyer que tardaré temps a veure a aquestes amigues però em quedo amb tot això que us he explicat, amb aquestes gustoses vivències compartides...

RESTAURANTBo·TiC

Ctra. C-66 Girona - Palamós, Km 11,5 

Corçà

Telèfon: 972 63 08 69

Mòbil: 663 90 12 08

Correu: restaurant@bo-tic.com

Web: http://www.bo-tic.com/index.php?newlang=catala