Cooking Challenge i els trampantojos: Sargir mitjons

Hola de nou!!!!

Després de tant de temps amb el bloc tancat potser ja us pensàveu que havia desaparegut, però no! torno i ho faig amb més batalletes d'àvia repatània que mai... hahahahahahaha.

En aquesta ocasió em pertoca triar repte, i crec que li vaig posar molta mala fe en la tria, no intencionadament, clar! però sé que ha costat molt i que les meves amigues s'hi han esforçat de valent, perquè vaig triar ni més ni menys que féssim trampantojos, així de borrega i caparruda que es posa una...

El trampantojo que jo us presento és un rescat de la memòria infantil, de les tardes a la vora de l'àvia Paquita que sentada al costat del balcó feia mitja (ara se'n diu tricot...), ganxet (ara crochet...) que no es digui que no sóc moderna i cool..., o altres labors... Mentre sonaven els serials radiofònics de Guillermo Gutiérrez Saseca (si és que es que s'escriu així el bon home però no em mola anar ara a Sant Google a comprovar-ho) a mi m'agradava trastejar dins de la caixa de la costura, que era com un cofre del tresor: per aquí botons de tots colors i mides, vetes, fils, cinta mètrica, però mai no maldiríeu quina era la joia que preferia: l'ou per sargir mitjons!!! el recordo de fusta (i tipus nines russes que sortien ous més petits de dins dels més grans fins a l'últim que era txicolet...), de ceràmica i també de vidre, i fer-me amb un d'aquests dos darrers era una gran barrabassada perquè em tenien prohibit que els toquès per mor que es trenquessin... Ma mare encara en conserva un de vidre de color rosat, que ja us ho avanço; serà per la negggggna!!!!!!

Així que el meu trampantojo intenta emular aquests ous que s'empreven per sargir els mitjons... no m'ha quedat molt del tot polit però ja entendreu que si l'aprecieu bonyegut i atropellat és pels anys que se li ha passat fil i agulla pel damunt... :D

Ingredients per a 2 persones:

• 1 terrina de mató de 100 gr
• 5-7 gr de sucre
• 1 tall de gelea reial (també ho recordareu de quan petits i la feinada que vaig tenir per trobar-ne!!!!)

Preparació:

1. Escórrer al màxim el mató, afegir-li el sucre i trituar-ho tot bé amb una forquilla. Reservar.
2. La làmina de gelea reial li vaig fer uns talls en forma de cor i estels i del que va sobrar ho vaig tallar en dauets remenuts.
3. Vaig afegir els dauets al mató i vaig amalgamar-ho amb el mató i ho vaig posar una mica a la nevera per a què tornès a agafar fred.
4. Vaig estendre paper transparent de cuina i vaig col·locar els estels i cors per la zona on posaria el mató, de tal manera que quedéssin incrustats els bocins.
5. Amb el paper film em vaig ajudar per donar-hi forma, ho vaig col·locar a l'ouera de ceràmica i foto que te crío amb el mòbil!!! no tenia més mató i volia provar que estiguès comestible i no haver de cercar un plan B.

El resultat ens va agradar perquè no va quedar excessivament empalagós de sucre i tambó és allò tan amanit de mel i mató. I l'experiència va ser la mar d'entretinguda, encara que per a la propera vegada miraré que la pasta quedi més homogènia i veuré com aconsegueixo algun motlle que m'ajudi a millorar la forma... ;)

No us oblideu de visitar les trampantojades de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres