Les Cooking Challenge estem aquí de nou, amb un nou repte, aquest cop ha estat la Maria José de Dit i Fet que ha triat el repte: el Simnel, una tarta pasqual anglesa, flonja i amb fruites confitades, coberta d'una capa de massapà que es decora amb once boles que representen els once Apòstols (a Judes el desterren del pastís, per dolentot!). Quan la Maria José ens ho va proposar vaig recordar que tenia als pendents una mona de massapà molt curiosa que encara es fa avui en dia al Forn del Castell de Gandesa i en algunes cases de la Terra Alta.
La meva intenció era fer el Simnel i també la mona de massapà terraltina ja que totes dues comparteixen calendari i tipus de dolç, però ja sabeu que estic amb la pata xula que semblo la viudita del conde Laurel i tot se'm ralenteix de mala manera... i només he tingut temps de preparar la mona de massapà, que veureu que la preparació és un cop de puny i que he estat més estona amb les fotografies i en redactar la recepta que en fer-la...
Com sempre! hem de donar les gràcies d'aquesta apuntació a la Fontcalda Blanch perquè és ella qui ens va posar sobre la pista d'aquesta mona tan peculiar i que ha obtingut la recepta d'una veïna seva, així que les gràcies doblement per a totes dues! A més, com diu la Fontcalda: si sobra es conserva més llargament que altres tipus de mona ;)
La mona de massapà es decora amb les tradicionals flors de pa d'àngel i anissos de colors però la nostra l'hem decorat amb fruita confitada per fer un agermanament amb el Simnel :) que de fet era el repte a fer...
Això sí, entre el cóc en mel i aquesta mona aquests dies són com un atemptat contra l'operació bikini, potser per contrarrestar la frugalitat de la dieta quaresmal i aportar sucres que el cos necessita també... I una curiositat: divendres vam anar a dinar al Snb Restaurante (Salerno-Nápoles-Barcelona), un restaurant italià brutal que tenim la sort de tenir-lo al tocar de casa i vam tastar plats de Pàsqua i de postres hi havia un dolç de massapà! però aquest era banyat amb xocolata, així que aquesta fal·lera massaperil internacional és digna d'estudi...
També com el cóc en mel em porta a la meva infantesa, la mona de Pàsqua també ho fa. Amb el cóc en mel us vaig portar de Via Crucis al Calvari, amb la mona us porto a berenar-nos-la a La Fonteta on es celebrava la Festa dels Quintos, amb jocs i competicions a l'aire lliure (curses de sacs, pescar amb la boca pomes flotants dins de ribells, etc.) i un cobejat sorteig final. Però com aquesta àvia rapatània que us escriu ja li falla la memòria no recordo si es feia en diumenge (el més probable) o en dilluns de Pàsqua, que normalment era el dia que els buida asgorfes marxàvem cap a Barcelona, i buida asgorfes perquè marxàvem carregats de vi, oli, baldanes, xoricets i altres menges bones, que més que família semblàvem els recaptadors d'impostos medievals, jajajajajajajaja.
Per cert! mentre estic acabant de programar aquesta recepta estic escoltant les caramelles de Sant Antoni de Vilamajor: magnífic! i una delícia aquesta sensació de festivitat.
Vinga! prou xerrameca i anem per feina!
Ingredients per a una mona petita (*):
Per al massapà
- 250 g d'ametlla crua en pols
- 160 g de sucre, millor del llustre (1) (en l'apuntació original serien un 185 gr)
- 1 clara d'ou (2)
- Raspadura d'una llimona (opcional que nosaltres sí hem posat)
- 1 clara d'ou
- 2 cs de sucre llustre (3)
- Bocinets de fruita confitada
Fer al massapà
- Barrejar l'ametlla, el sucre i la raspadura de llimona, i anar afegint les clares d'ou d'una en una.
- Ha de quedar una massa que no s'enganxi gaire a les mans.
- Estirar la massa i unir els dos extrems, formant un anell, encara que aquí nosaltres vam optar per emprar motlles d'emplatar.
- És l'operació una mica mes delicada.
- Posar una olla amb força aigua al foc i al mateix temps començar a pujar les clares d'ou i el sucre llustre a punt de neu molt fort.
- Escudellar amb compte a un plat metàl·lic, o altre adient que es pugui posar al damunt de l'olla quan bulli, nosaltres vam batre la clara en un recipient de vidre apte per a la cocció.
- Posar el plat o recipient al damunt de l'olleta amb l'aigua bullint i que ha de seguir bullint mentres duri el procés, vaig remenant amb moviments envolvents fins que s'assequen les vores del plat i queda una pasta suficientment dura per posar-la damunt del massapà.
- Si la cobertura queda massa líquida es pot fer-hi un cop de forn, però molt lleuger ja que ha de quedar molt blanqueta.
Vam usar bocinets de fruita confitada, però el suggeriment inicial és de decorar-ho uns anissos de colors i unes flors de pa d'àngel.
(*) Proporcions per a una mona més gran segons l'apuntació original:
Per al massapà
1 Kg d'ametlla crua en pols
750 g de sucre
4 clares d'ou (si l'ametlla està molt humida amb tres clares en hi ha prou)
Raspadura d'una llimona (opcional)
Per a la cobertura
2 clares d'ou
4 cs de sucre llustre (3)
(1) Hem rebaixat la proporció de sucre que no resultès massa dolç
(2) O una mica més si l'ametlla està molt seca
(3) cs: Cullerada sopera
MOLT BONES PÀSQÜES A TOTHOM!!!
No us oblideu de visitar les propostes de Simnel de:
* Pikerita
Qué maravilla toda la información cultural que nos aportas aparte de la receta.. y por cierto.. mi niña me dice que busque esos pollitos para nuestra próxima tarta.. ja, ja...
ResponEliminaBesotes.
Jajaja dile a tu niña que le mando 2, que el 3° se lo he dado a una niña de 76 años (mi madre!!!! jajaja).
EliminaBesitos mil
Jajajajajaja, entre lo de la viuda de laurel y lo de recaptadores de impuestos medievales , me han despistado y he tenido que leer tres veces la receta pq no me concentraba en condiciones jajajajaja, tienes unas cosas jajajajajaja. Bueno, que este "agermanament" me ha encantado, anda que no nos parecemos, hemos hecho lo mismo, unir dos culturas y el resultado ha sido perfecto. Y la decoración el remate ideal!!!! Muy buena receta y mejor redacción, como disfruto contigo!! Un petonàs guapetona meva!!!!
ResponEliminaJajajaja! Tu que me miras con buenos ojos!!!!
EliminaMoltíssimes gràcies! I també un desig de bona diada pasqual. Petó
ResponEliminaAy hija... es genial lo de volver cargado del pueblo... además de cargar las pilas uno se lleva comidita de la buena... lastima que las matanzas se van perdiendo y que ya no es lo que era, pero esos huertos de verano no tienen precio... de aquí también te irías cargadita de choricitoss.... que lo sepas!!!
ResponEliminaMe ha encantado tu entrada, tu mona, los pollitos viajeros que conocerán Madrid y el salero que despliegas!
Un besote corazón!!!!
Ni que lo digas!!!
EliminaMe ha gustado eso ir cargada de choricitossss jajaja, mira que te tomo la palabra, yo como los burros me ponen una zanahoria delante y voy al fin del mundo siguiéndola...
Besisisimos!
Nina, i aixó de la pata xula!? aíxò em passa per anar massa rápida que em perdo cosses. Cuida't- M'ha encantat aquesta tarta de massapà terraltina agermanada amb el Simnel, i quina decoració tant macaaaa!! Ptons
ResponEliminaJa us escriuré un correu. Molts petons!
ResponEliminaSí que són fàcils aquestes mones, molt xul.les. A veure si t'ajuden a posar bé 'la pata coja' i ja tens el pack complert :)
ResponEliminaHahahahahah. Jo tb ho espero. Bona pàsqua. B7
EliminaHi,
ResponEliminaGreat site! I'm trying to find an email address to contact you on to ask if you would please consider adding a link to my website. I'd really appreciate if you could email me back.
Thanks and have a great day!
info@lql.cat
Eliminakiss
Suposo que sobra que et digui que els meus fills van triar la teva versió de la Simnel com la millor :)) ...a mi tan de pollets fent una parti m´han entusiasmat, són una monada!! i com sempre chapeau per saber fondre tan bé costums en aparença tan diferentes...molts petonets estimada, i moltes mercis per la teva participació ;)
ResponEliminaSempre és un plaer!!!
EliminaI sí que és veritat que sovint m'agrada donar-li la volta al mitjó.
Petons ben grossos!!
Carai quina mona! Aquest sí que deu ser dolça dolça... i no havia setnit mai això del Simnel... veig que hi ha hagut moltes mans ajudant aquí! Petons (els pollets fan molta gràcia! )
ResponEliminaGuapeta!
EliminaSí és dolça encara que li vaig rebaixar el sucre que les coses empalagoses no ens "xitxen" gaire a casa...
Els pollets són simpàtics així tan festius...
Petons!
Quina versió més divertida has fet d'aquest pastís!!!! Fantàstic!
ResponEliminaPetons
Moltes gràcies!
ResponEliminaPetons
Visca les tradicions! No coneixia aquesta mona de massapà, ja veus si hi ha varietats de mones...
ResponEliminaHa de quedar boníssima i molt original!
Bonica! Ja pots ben bé dir i aquesta em va cridar molt l'atenció.
EliminaMoltes besades!
Us ha quedat mb!
ResponEliminamolt divertits els pollets:))
Moltíssimes gràcies! Sí que són "catxondus" els pollets...
EliminaPetons