Bunyols de cigrons dolços de la Mireia Carbó

Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics...,  però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta...,  i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)

Ingredients:


Per a la massa

• 200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
• 200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
• 60 g de mantega
• 50 g de farina (la vam tamisar abans)
• 2 ous
• 1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
• 1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)

Cocció i acabat

• Sucre
• Canyella en pols (no en vam posar...)
• Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
• Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer

Preparació:

1. Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
2. En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
3. Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
4. Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
5. Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
6. Posar la massa en la màniga pastissera.
7. Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
8. Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
9. Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.

Notes:

(*) cp: cullera de postres

- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!

I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera: