Ha caigut un mes més i tornem per aquests barris, al calendari abans anaven caient els dies un per un i ara sembla que els fulls que cauen siguin els mensuals.
En aquesta ocasió el repte el va triar la Nuria i versa sobre intoleràncies a aliments, la llista d'aliments que es va donar era tan llarga com un dia sense pa, tant, que vaig decidir ni complicar-me la vida ni fer una despesa en productes específics que valen un colló de mico per després tenir-los morts de risa a la despensa fins a la seva data de caducitat (que no estan els temps per fer despeses balderes i ni molt menys desaprofitar menjar, que no deixa d'ésser immoral!). L'única pega de la recepta és que no es té en compte les al·lèrgies als fruits secs, que som moltes persones que en tenim, i sóc afortunada en no ser-ho a tots ells..., alguna recepta s'havia de presentar que no fos un plat d'aigua..., oi?
Veureu, la meva àvia cuinera, de la que ja he parlat sovint, mai va escriure una recepta ni en tenia cap d'anotada, així que no tinc cap apuntació com es diu a la Terra Alta de les receptes de cuina. Tot el que vaig aprendre d'ella es basa en veure-la feinejant per la cuina: que si ara tallo això, que si ara sofregeixo allò,... i les sensacions gustatives que em proporcionaven les menges que preparava. Així que aquesta crema d'avellanes és una reconstrucció del que jo recordo... pocs ingredients i ben econòmics, com jo recordo la cuina de l'àvia per humil i modesta però ni de bon tros lluny ordinària i sense solta ni volta...
Ingredients:
* 250 mg de llet desnatada (també pot ser aigua o altres tipus de llet: d'ametlles, soja, etc.)
* 100 g d'avellanes de Reus crues (poden ser torrades, però, encara que no es lo mismo, no...)
* 20 g de maicena (o altre espessant compatible amb intoleràncies)
* 40 g de sucre (si us agrada un punt més dolç es pot incrementar a 50 g i per a altres edulcorants tenir en compte les quivalències...)
* 1 pessic de sal
Preparació:
Netejar bé les avellanes i moldre-les, personalment m'agrada que aquesta mòlta sigui grollera. Posar-les en un cassó, afegir el sucre o edulcorant triat, el pessic de sal i la llet o substituiu i que es vagi escalfant a foc suau.
Quan arreca a bullir deixar-ho una estoneta i anar remenant, finalment abocar la maicena o espessidor i sense parar de remenar deixar que la preparació s'espessi.
Retirar del foc i servir-ho en els gots, cassoletes o altres que tingueu destinats per emplatar i deixar refredar.
No us oblideu de visitar les propostes intolerants de:
* Pikerita
Nina, i tant no calia comprar ingredients cars, perque m'agradés molt la teva proposta!! Aquesta crema, la podré fer amb el meu kuzu, llet d'arrós i edulcorant adecuat..ñam.
ResponEliminaquines fotos i presentació!! m'encanta!!
Moltes gràcies per participar...
Ptons
Uhmmm sencillita y rica, rica, seguro. Tu abuela si que sabía :))
ResponEliminabss guapa
jaja.. como eres... Me has hecho reir en la presentación. Pero al final ¿qué?... ¡¡Una delicia de los mejores gourmets!!
ResponEliminaBesotes.
Si es que las abuelas sabían como nadie sacar rendimiento a lso platos... yo tengo la suerte de tener un pequeño recetario de la mía... ese de los cuarterones y las libras, y tengo pendiente traducirlo enterito!!! Una cremita sana y rica. besotessss
ResponEliminaQuin homenatge més maco cap a la teva àvia!!! ara ja sabem d´on has tret aquest bon gust per a la cuina...una recepta deliciosa...molts petonets estimada
ResponEliminaA casa també hem après molt de la cuina de l'àvia i les anotacions que tenim les va prendre la meva tieta mentre la veia feinejar a la cuina. Aquesta crema d'avellanes té molt bona pinta i segur que la teva àvia es sentiria feliç de veure que la seguiu preparant!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Muy rica propuesta y adaptable..me ha encantado el reto y vustras ideas...como intolerante que soy..jeje.
ResponEliminaMuaks
Tenir bons records de les iaies és un luxe i quan aquests records són gastronòmics... és el novamás!
ResponEliminaPetonets
No hi ha cosa més bona al món que les avellanes de Reus, no fa massa, en vam comprar un quilo i t'he de dir que les vam menjar amb una falera sense fre. Tu ara n'has fet crema. Només de pensar en el gust que han de tenir aquests gotets ja ens entra salivera. Enhorabona per aquesta creació tant saludable.
ResponEliminaViva tu abuela, tu madre y tuuuuuuuu!!! Neeenaaaa quina presentació tant maca!!! Aquesta copa que sembla un got es xula xula!!! Yo tengo que decir que las mejores recetas que he preparado y las que me quedan, son de mi abuela. Una receta 10!!!! Un petonàs!!!
ResponEliminaquina crema d'avellanes més bona! i amb avellanes de la terra, les millors!
ResponElimina