Per Sant Antoni: Borregos de Cardedeu amb Mi-Cuit

Per bellesa a Poblet,
per borregos, Cardedeu;
per gravats a Can Cornet


De la revista Patufet

Avui és Sant Antoni Abad i no podia faltar una mica d'història al voltant d'aquesta festa que a poc a poc es va recuperant: la benedicció dels animals, els Tres Tombs que van recorrent els pobles de tot Catalunya (enllaçar amb la Festa dels Tres Tombs a Gandesa de l'any passat), les representacions de les tres temptacions que el diable va sotmetre endebades a Sant Antoni mentre ermitava, les dances en lloor del sant. I essent Catalunya tant llaminera, no podia faltar una munió de dolços per festejar la diada: tortells, tortades, borregos,...

Havent nascut i crescut al barri de Sant Andreu, on aquesta festa és ben conservada i mantinguda, no es podia mancar a aquesta cita d'enguany, també amb una mirada cap a la infantesa... Quan passaven les cavallaries per davant de l'escola ens deixaven sortir al carrer mentre els genets i personal de la comitiva ens llançava caramels i confits a mans plenes... i en arribar a casa: borregos per a l'havent dinat... Si volies menjar borregos, en aquells moments, o et desplaçaves a Cardedeu (ara ídem) o en aquest dia també en podies trobar en alguns forns del barri de Sant Andreu (em disculpareu si desconec si també en altres barris de Barcelona...).

Ja he avançat que els borregos de tota la vida ara els trobes a Cardedeu, i n'han fet una especialitat ben reconeguda i que conviu la tradició amb la innovació (trobareu borregos tous, torró de borrego, amb mantega i el anomenat borrego llaminer -una conjunció de borrego amb crema cremada-).

Una dada curiosa que recull el Josep de Menja de Bacallà, literal:

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell digestiu, tal és així que els apotecaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.


Així que ja ho sabeu, si patiu d'indigestió: borrego al canto! per les propietats carminatives de la matafaluga que porta.

En l'actualitat es troba a forns i pastisseries uns pseudo-borregos, per anomenar-los d'alguna manera, que els vénen com a borregos, però no són de bon tros lluny els de l'especialitat que avui tractem, són tallades de crussant, brioixos, i altres pastes sobrants, que tallen, adoben i fornegen fins a fer-les cruixents, així que seria més apropiat anomenar-los retallons que borregos... LQL dixit! i no és precisament que estem en contra del reciclatge d'aliments, que consti!

Trobareu receptes, material gràfic i curiositats en els enllaços que us relacionem a continuació:

• Borregos de Cardedeu (pàgina oficial)
• Gastroteca: borregos de Cardedeu
• Menja de bacallà

Ens va entrar la dèria creativa i vam raonar que si hi ha foie amb codony, amb torró de xixona, i que sovint el combinen amb dolcet... i inspirats pel magnífic resultat de la combinació de l'anissat en els xoriços farinatos salmantins vam optar per una versió d'aperitiu, aprofitant els beneficis d'una bona ingesta, clar que podia resultar també quelcom incomestible..., però qui no s'arrisca, no pisca :)

Ingredients:

• Borregos petits o del tou
• Mi-cuit
• Sal d'Himalaya

Preparació:

Si opteu pels borregos tous: llescar-los ben fins i torrar-los al forn.

Col·locar el mi-cuit al damunt (aquí trobareu la recepta per fer-lo a casa).

Moldre al damunt una mica de sal d'Himalaya.

Més facilet impossible..., i els resultats són interessants, ja que els borregos no són excessivament dolços i el puntet de matafaluga, hummmm! ;)

*********************

També els podeu sucar en llet:

O acompanyar-los amb un vi dolçet o ratafia, que sembla que és aquest espirituós que millor lliga:

Us deixem amb aquesta postal d'època extreta de la pàgina web de Borregos de Cardedeu: