Bunyols de mel o de Sant Antoni, de Gandesa

Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.

La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:



Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:



Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan