Fideus a la cassola amb ganyims

Aquest plat fa molt de temps que us el volíem presentar, és senzill de fer i molt gustós. És un plat molt típic de la nostra estimada Terra Alta, així que, vam assessorar-nos de la mà de la nostra amiga Fontcalda Blanch que ens va informar que no hi ha una recepta única, que a cada casa es sol fer com uns fideus a la cassola habituals amb l'única diferència que l'ingredient que els diferencia i il·lustra són els ganyims -o tollina de sorra, gràcies Francesc per obrir-nos els ulls... els viatges que ens estalviem de fer a la Boqueria! ;)- en comptes de salsitxa i costella o altres il·lustrats...

Remarquem que els ganyims, o la tollina -també tonyina- de sorra, no és altra cosa que la tonyina secada amb sal, com el bacallà. A casa sempre havíem sentit parlar al pare, que d'infant un dels seus plats preferits eren els cigrons amb ganyims -que mirarem si recuperem aquesta recepta...-. La primera vegada que els vam tastar va ser amb una amanida i la primera vegada que vam veure ganyims a la venda, ja que per aquest nom, a Barcelona, ningú ens sabia donar raó, va ser a Lisboa, i un bon tros de ganyim de mig quilo va viatjar dins de la maleta! això sí! ben embolicat!!! que el cante era demasié...

Nota aclaratòria: Consultat l'Alcover Moll, aquest ens diu dels ganyims que són: "Ganyes de tonyina salades". Nosaltres no discutirem una font tan autoritzada però sempre ho hem vist com a "lloms" sencers o filetejats... Molt probablement, i molt antigament també, podrien -els ganyims- haver estat les ganyes, més si pensem amb el garum de Tarraco..., però mai es va fer esment d'això a casa... En temes culinaris sempre pensem que la mancança o abundància d'aliments i la cultura ens condiciona in extremis davant d'un plat. En fin! coses pitjor segur que mengem i que no tenim cap seguretat al 100% del que ens posem cada dia a la boca, o no?

Per executar aquesta recepta vam prescidir-ne d'aquesta, i vam optar per una molt senzilla, recreant un plat amb ingredients que hom disposa sempre a casa. Ens vam inspirar amb aquesta recepta del amics vermells, que a la vegada ens permetia d'atorgar als ganyims un bon protagonisme.

A part de xiques ben guapetes i salades, a la Terra Alta, hi ha una cuina que enamora ;)

Anem al quid de la qüestió!

Ingredients per a 2 persones:
* 250 g de fideus perla, els del foradet...
* 60-70 g de ganyims(*)
* ½ ceba gran picada o 1 de petita
* 1 fulla de llorer
* 1 tomàquet petit, ratllat
* All picat, al gust
* Julivert picat
* 600 ml d'aigua
* Sal per rectificar
* Oli d'oliva

Preparació:
En una cassola de fang posar a daurar la ceba amb l'oli a foc molt suau, quan comença a agafar color afegir la fulla de llorer. Quan la ceba estigui ben enrossida afegir els ganyims, donar un parell o tres de remenades i retirar la fulla de llorer, que no amargui... Afegir el tomàquet, l'all i el julivert, i deixar coure fins que el tomàquet estigui cuit.

Abocar l'aigua i apujar el foc que sigui ben viu, quan l'aigua bulli ja se li poden tirar els fideus i anar remenant de tant en tant. Per a la cocció dels fideus tingueu en compte el temps de cocció que s'indica en l'envàs.

Esperem que xaleu d'aquesta recepta!

(*) Com els ganyims envasats venen tallats a làmines ben fines i preparats per menjar (no cal possar-los en remull), els hem acabat de tallar a quadrets.