Confitula de coco

- Jijijijijijijijijijiji
- Psiiiiiit, calla, que ens estan llegint.
- Jijijijijijijijji, de devó? Hara hem poço zèria, hip! Hui! Perdó… Us preçemtem la confitula de coco…
- Vols dir confitura de CONCO…, no?
- Eh…? No! Zi éç el que eh dit…, vaja caztaña que portes!
- Sí, clar, això! Jo porto una castanya i tu una xufla com una catedral.
- Zí, éz una confitula com una catedral, de vona, i el zuquet… hip
- Va! Dona, que no et prendran seriosament…
- Encara no eh akavat! El qe deya, el zuquet éz dibí de la muerte. Ha aqeta confitula tamé li diuen… poçeu els murritos així…
- Que no et veuen!!!!! (per sort...).
- Donz posant els murrets com una OOOOOOO, ha l’hestil franchute, y dieu: Vieu garçon… hara pleguntu: porta alkool? Noméz huna mikona…
- (La resta se l’ha begut ella…).
- Pot zer ka la cuyna doni boltes…?
- No, no en dóna, de voltes.
- Tik marexada… Poçarem un fotocròpia! Jijijijijijijijij hip!
- Disculpeu-la amics, està una mica marejada, ha insistit en provar la recepta...

A mesura que es va preparant s'ha de conservar en un lloc ben fosc i fresquet...

La Carme Ruscalleda l'anomena Confitura de Conco i ens explica d'aquesta recepta que la preparaven durant tot l'any les minyones franceses per als homes solters, els concos, i que s'encetava el dia de Nadal. Nosaltres, concos o no concos ens llepem els bigotis de gust! Els amics de La Cuina Vermella van seguir la recepta de la Carme Ruscalleda a peu de lletra, la podeu visitar aquí. Nosaltres vam seguir la recepta de la Glòria Baliu de Kirchner:



Esperem que us hagi agradat! ;)