El llibre no té desperdici, com tampoc ho té el títol... el llibre està datat en el 1963. La il·lustració de la portada és del senyor Luis Lleó Arnau, i va ser editat a Barcelona, per Quintanilla y Cardona SL Editores. L'Ignasi Doménech dedica el llibre a la seva filla. En els anys 60 aquest llibre va ser tot un èxit per les nombroses edicions que se'n van fer, el nostre exemplar consta que és la "vuitena edició reformada".
El contingut del llibre és divertidíssim perquè malgrat ser un compendi de receptes del dia a dia incorpora un aire modern i internacional que el converteix en un llibre molt singular i per quedar bé a tothora: cuina espanyola i internacional, meriendillas, l'art d'aprofitament de les sobres, com s'organitza un tiberi de luxe o l'hora del té, consells pràctics, economia culinària, etc... Hi ha noms de receptes que no tenen desperdici: Menudillos de pavo a la buena mujer, Salsa de ricos, Pan de carne a la lionesa, Arroz a la andaluza con ancas de rana, o Langosta a la catalana:
*******************
RECORDATORI DE SORTEIG:
RECORDATORI DE SORTEIG:
Sortegem aquest llibre, teniu temps de deixar un comentari fins el 15 d'octubre, si és que encara no l'heu deixat, DEIXAR EL COMENTARI EN L'ENTRADA: TERUEL EXISTE...
Molta sort! que el llibre bé s'ho val!
¡¡qué maravilla de libro!! Estas reliquias son una preciosidad y hay que tenerlos guardados como auténticos tesoros.
ResponEliminaBesotes.
Ostres, je je je... com he rigut en llegir els títols de les receptes :)
ResponEliminaI ja no diguem l'apartat de les "meriendillas" je je je... aquest llibre és un autèntic tresor ;)
I saps que a mi em sona que per casa també havia un d'aquests.
ResponEliminaHauré d'investigar una mica que se'n va fer.
Hola estimada!! es nota que a casa teva vos ha agradat la bona cuina des de sempre eh? i què bé haver guardat aquests llibres i ara poder gaudir d´ells, és curiós com també hi ha modes amb això de la cuina...quins noms jajaja...petonets!!!
ResponEliminaHola Maragda! Me encantan estos libros viejos... He quedado por supuesto atrapada con la receta que has escaneado. Hace un tiempo, unos años ya, hice unos calamares a la catalana, atraída por el uso del chocolate en un plato salado (y además de mar). Ahora no tengo a mano el libro del que saqué la receta, pero creo recordar que había también una langosta como esta.
ResponEliminaMi curiosidad es: cuan habituales son actualmente estas picadas con chocolate?
Un beso,
Marcela
Me encantan esos libros... cuando hay ferias de libro viejo o de segunda mano siempre miro a ver si encuentro alguno... de momento ya le he mangado a mi madre los suyos con nocturnidad y alevosia, vamos que no sabe que los tengo yo! jejeje
ResponEliminabesos
Sí, sí, el llibre no té desperdici, celebro que us hagi agradat ;)
ResponEliminaMil petons i gràcies pels vostres comentaris
PD: Marcela, al rico chocolate y por la tradicional cocina de horas y horas de lumbre ;)