Melmelada de maduixots de la Vallalta al pebre rosa

Us anàvem a deixar l'havanera Mar de Sant Pol , per a què us acompanyés en aquesta degustació, però finalment ens hem decidit pel Virolai:



Aquesta recepta està extreta i adaptada del llibre de la Carme Ruscalleda, Cuinar per ser feliç, i ara que els maduixots estan en el seu moment òptim n'hem comprat, i ho hem fet de les de la Vallalta que excel·leixen pel seu sabor i gust. Aquesta recepta la dediquem a les estimadíssimes Cooking Challenge, i molt especialment a la Mercè.



Ingredients:
* 2 k de maduixots nets i eixugats
* 4 llimones
* 1200 g de sucre
* 2 cs de pebre rosa
* Pots de vidre
* Aigua
* 1 rajolí de vinagre

Preparació:
Dues hores abans, netejar els maduixots amb aigua abundant i sense treure'ls la corona verda, tallar-les a quarts o més petites, col·locar-ho en un bol gran i afegir el suc de les quatre llimones i els sucre. Remenar-ho i deixar que els maduixots plorin. En aquest cas ho vam deixar reposar en una cassola de fang amb la que posteriorment en vam fer la cocció.

Esterilitzar els pots de vidre en aigua bullint durant 20 minuts (a l'aigua li afegim el rajolí de vinagre), posar-los a escórrer, com han bullit amb el vinagre s'eixuguen aviat i no queden restes de calç al pot.

Amb la cassola preparada li vam afegir el pebre rosa i ho vam deixar coure durant uns 25 minuts, des de que va arrencar el bull i de tant en tant l'anàvem escumant amb la rasera.

Amb la preparació ben calenta vam omplir els potets fins a dalt de tot, els vam tapar i els vam posar de cap per avall. Passades les 48h havien fet el buit, i vam deixar reposar una setmana la melmelada, passat aquest temps ja està llesta la seva consumició.

Notes:
* cs: cullerades soperes
* És dolça com totes les melmelades però en no tenir la mateixa quantitat de sucre que de fruita diràs que no resulta embafadora, i el pebre rosa li donen un toc exòtic i especiat ben diferent.
* Si no es vol el pebre rosa també està deliciosa sense ;)
* La Carme Ruscalleda indica que la seva conservació és d'un any sense obrir i també esmenta que, si es vol, un cop acabada de fer es guarda a la nevera i ja es pot consumir, en donem fe! que ens va quedar un sobrant i estava per llepar-se els dits.