Cooking Challenge: Revetlla de Sant Joan amb coca de llardons

Per a la Mercè que estimem tant i tant... Milions de dolços petons!

Aquestes celebracions de les revetlles, d'origen pagà, celebraven l'arribada del solstici d'estiu, i també eren festes iniciàtiques on el foc era la porta de pas de la infantesa a ser adult, particularment per als homes.

Aquestes festes es van reconduir al cristianisme, com tantes altres, perdent part del seu paganisme en quant a contingut però no en determinades formes (saltar per sobre de les foguera, p.e.). Així doncs es celebraven revetlles les vigílies de: Sant Joan (23 de juny), Sant Pere (28 de juny) i Sant Jaume (24 de juliol). Sembla que la de més tradició, antiguitat i arrelament és la de Sant Pere, que no fa molt de temps es va eliminar com a dia festiu, conservant el festiu de Sant Joan per motius poc religiosos o tradicionals...

Com recordo que es celebraven aquestes revetlles:

Durant uns mesos abans de les revetlles a les cases es recollia mobles en desús, fustes i altres materials combustibles que formarien la pila comunitària a la que després se li calava foc, la famosa fogata de revetlla.

Com també coincidia amb el final de curs, els estudiants aprofitàvem les flames per a què de manera simbòlica es cremessin els llibre escolars, però no tots, que després havien de servir per als germans més petits...

Al vespre de la revetlla, es baixava al carrer -tot el veïnat-, s'apilaven els mobles i altres estris per preparar la foguera. Foguera que era, i és, encesa per una torxa -encara avui dia...-. Torxa que surt del Canigó i que recorre totes les terres catalanes encenent les fogueres (ara estan prohibides les particulars o veïnals i només es permeten les que organitza cada administració local...).

Quan ardia la foguera s'estilava a llançar píules, petards, coets, bengales, bombetes, trons, traques, corre-cames, en fi..., tota l'artilleria d'artificials inimaginable..., que ara també està molt limitat i fins i tot prohibit pel risc d'incendis ... D’altres han estat prohibits com els mistos garibaldi (de petita em fascinava el seu xisporreig!), per mor que els nens no se’ls posin a la boca i no s’intoxiquin amb la pòlvora, que es cremin... Potser en la meva generació els pares, i els adults en general, estaven més al cas i la seva observància envers els menuts evitaven molts accidents pel quals ara s’han prohibit tantes coses.

Mentre els nens gaudíem amb el foc (foguera i jocs artificials) els grans compartien les coques i el cava, en aquells moments tothom en deia xampany..., és clar que els nens també..., que fins i tot i a partir d’una determinada edat se’n deixava fer un glopet de cava, i com no!? ¡com reien els adults veient les ganyotes que posàvem amb les bombolles picantones!

Una altra cosa que recordo amb certa nostàlgia és com s'engalanava tot amb banderoles i fanalets de paper que s'il·luminaven per la nit, i després aquella ferum de pòlvora cremada que impregnava l'ambient.

Fa molts anys i és una cosa que es va perdent, com vestigi de la festa pagana dels seus orígens, els xavals aprofitaven les brases de les fogueres per saltar pel damunt, seguint aquest ritus iniciàtic d'entrada a la virilitat.

Avui en dia:

Aquestes festes s'han vist mutilades per prohibicions i han perdut el caràcter alegre i comunitari que tenien, així que per general les persones ens reunim amb amics, coneguts i/o família i ho celebrem de manera més privada. I així, sopem plegats, mengem la coca i prenem el cava en p’tit comité.

Les Coques:

A casa, la meva mare feia una coca amb base de pa de pessic i la decorava amb fruites confitades (cireres, taronja i síndria) i pinyons i sucre. I la de llardons es comprava a la pastisseria, que prèviament havíem encarregat i després recollíem fent llargues cues a la pastisseria.

De coques, avui en dia, en hi ha per a tots els gustos però ja fa uns anys que m'encarrego de fer la de llardons, sempre l'havia preparat amb massa de full però enguany vaig provar -cap a principis del març- d'assajar, amb algunes modificacions que us indicaré en cursiva..., la que havia vist al bloc de la nostra Mercè, i em vaig enamorar! així que aprofitant l'avinentesa l'he tornat a fer, i la repetiré per a la Nit de Sant Joan, encara que enguany hauré de canviar els pinyons per ametlles, un amic nostre li acaben de descobrir que té al·lèrgia als pinyons :(

Aquesta coca ha tingut molt d'èxit a la xarxa, a la que li sumaré la preparada amb Panificadora:

* La de la Judith, de La cuina de l'Estany, preparació amb TH
* La de la Mercè, de Cuina per a llaminers, preparació tradicional
* La de l'Eva, de Ma Petit Boulangerie, preparació amb MYC

Anem per feina!

Ingredients:
 400 g de farina de força
 200 g de llet semidesnatada
 175 g de llardons
 150 g de llard
 100 g de sucre
 25 g de llevat fresc
 5 g de sal
 1 cs de matafaluga
 50 g de pinyons + 50 g de pinyons per a decorar

Preparació:
1.- Desfem el llevat amb una cullaradeta de sucre, una cullera de farina i un xorret d'aigua tèbia, ho deixeu durant 10 minuts per comprovar que el llevat és actiu. Aquest truquet me'l va ensenyar la nostra Elvira ;)

2.- Tritureu els llardons amb els primers 50 g de pinyons. Un cop triturats afegir la matafaluga, barrejar i reservar.

3.- Escalfar la llet fins que estigui tèbia, i abocar-hi la barreja anterior i el llard i remenar.

4.- Posar aquesta darrera amalgama a la cubeta de la panificadora, afegir-li la sal, el sucre i la farina, i per últim el llevat.

5.- Programar la panificadora, segons el model que tingueu, al programa d'amasar, pero que no llevi!

6.- Acabat l'amassat deixar reposar durant 30 minuts, jo la deixo a dins mateix de la panificadora, però si no voleu treure l'heu de tapar amb un drap i deixar-la en un lloc que no hi hagi corrent d'aire i la temperatura sigui estable (a vegades vaig servir el microones per aquest ús).

7.- Damunt de paper de forn, estireu la massa i li doneu la forma desitjada (la forma ovalada és la més característica de la coca de Sant Joan).

8.- Mentre aneu preparant-ho tot, deixar el forn encès a 50ºC. Apagar el forn i deixar la coca tapada durant tota la nit dins d'aquest. La Mercè adverteix que és preferible aquest repòs... El truquet d'encendre el forn per als segons llevats és de la nostra Quo ;)

9.- L'endemà, decorar amb els 50 g de pinyons restants, presionant un xic per a què s'enganxin, espolvorejar de sucre i cap al forn a coure. Nosaltres abans d'enfornar humitegem el forn.

10.- La temperatura del forn es recomana sobre els 175ºC, el temps segons el forn i si us agrada més o menys torradeta...

11.- Deixar-la refredar.

Esperem que us agradi i que vagi de gust, ara la feinada serà vostra en triar quina feu de tantes com s'editaran avui... ;)

Com voleu que no me les estimi, a les Cooking Challenge! amb el fotimer de coses que estic aprenent amb elles!

Venim del nord venim del sur
de terra endins de la mar enllà...



* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Hierbas y especias
* Las recetas de Glutoniana
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres