Festa de la Primavera al Restaurant Icho BCN

Fotografies cedides per Icho BCN

L’Anna Saura i el seu equip amb les seves propostes mai ens deixen indiferents. Aquest cop ens van sorprendre amb una iniciativa, millor dit! dos, sense precedents en aquest país, amb la seva voluntat fèrria i sense defallença de donar a conèixer més aspectes de la mil•lenària, elegant i refinada cultura Japonesa. Van organitzar una Festa de la Primavera que constava de diferents moments:

 la presentació del sake d’enguany
 cata d’ostres, i
 àpat

Com podeu comprovar les dues estrelles invitades i pioneres són les dues primeres: la presentació del sake d’enguany i la cata d’ostres.

La presentació del sake va consistir, prèvia introducció de l'Antonio Campins, autor del llibre Sake, la seda líquida, en una rèplica de les cerimònies que es realitzen al Japó, per part de cada cellerista de sakes per donar a conèixer l’anyada. No és una cerimònia de bon tros llarga com la del té, però sí molt curiosa i també participativa, on el tast del sake es fa amb els masu, una mena de capses de fusta de cedre, sense tapa –tradicionalment s'usaven com a mesura de l'arròs-, que a mesura que la fusta es va imprengnant del sake aquest en resulta aromatitzat delicadament i com d’ensomni. Va oficiar el ritual el Damien Marronneaux, representant del cellerista del sake que es va presentar, Takara Shuzo.

Acte seguit es va realitzar la cata d’ostres de la mà de Paz Ivison, amb l’assistència del senyor Nuée i del Rècord Guinness en obrir 1000 ostres en 60 minuts, el senyor Bernard Gonther. Vam catar cinc tipus diferents d’ostres, cadascuna d’elles acompanyada d’una descripció de les peculiaritats pròpies, explicació també organolèptica i comparativa de:

 Ostra gallega super gegant (Ostra Edulis)
 Ostra japonesa o rissada
 Fine de Claire
 Spécial de Claire
 Spécial Sorlut

Les ostres es van anar obrint a mesura que s’anaven passant les safates per a la cata i posteriorment ens van fer una demostració de com obrir ostres sense deixar-nos mig dit en l’operació.

Després es va servir un àpat on el Mestre Tan va desplegar el seu savoire faire al que ja ens té avessats i ens va acompanyar el Champagne Henri Abelé Brut Traditionnel (Freixenet). El que us volem destacar de l’àpat és el plat de cherna, un peix del Atlàntic de carn ferma i gustosa, força desconegut, excepte a les Illes Canàries, però us podem dir que va ser de la mà del Mestre Tan que aquest peix, que mai havíem valorat com un peix excels, es va enlairar com una oda delicada fent-nos còmplices d’una descoberta que Brillat-Savarin ja ho advertia: El descobriment d'un nou plat fa més per la felicitat humana que el d'una estrella.

* Ostra a l'estil Tan

* Arròs semicaldós de Cranc Reial:



* Cherna amb pols de miso, navalla, escopinyes i crema de pèsols:



* Cruixents de pinya en textures:



Només ens resta agrair fer-nos partícips d’aquesta vetllada, generosa i poètica. I a vosaltres, lectors, us engresquem a conèixer aquest restaurant perquè tenim el ferm convenciment que us despertarà paradisos sensuals desconeguts i misteriosos.