Anem fent progressos de salut i de bloc, però sense excessos...
Així que se m'ha acudit fer cinc cèntims del meu primer llibre de cuina, publicat a l'any 1967, en una edició especial per al Ministerio de Educación y Ciencia d'aleshores..., de l'editorial Betis de Barcelona, en la col·lecció "Tus Labores" (vés per on!), el llibre és de donya María de Covadonga Junquera, les il·lustracions són del senyor Daniel Bas, i les revisions i consells a càrrec del senyor Juan Cabané, tractadista gastronòmic, un càrrec ben ampulós i circumspecte...
Me'l rellegia i me'l tornava a rellegir..., però a casa no entraven els articles de marques de luxe que hi apareixen, eren èpoques d'austeritat, calia amortitzar els uniformes del col·legi de monges (el d'hivern, el d'estiu, i de les mateixes temporades per a la gimnàstica...), els llibres, i les sabates Gorila ben enllustrades... Clar que després va venir l'època dels guateques amb Fanta i dels comediscos, però per llavors m'encaboriaven altres llibres..., i els xicots!
Aquí us deixo una altra imatge, certament fashion oh là là!, perquè a les nenes fines i pudoroses només ens ensenyaven l'idioma francès. Ah! i no feu escarafalls que la recepta porti rom, que estem parlant de l'època en la que berenàvem pa amb vi i sucre i ens administraven, per a dolències diverses, un terròs de sucre amarat d'Agua del Carmen...:
Curiositats
Lectures
Literatura
Miscel·lània
Olla de Llibres i Cols
Postres
Receptes d'estiu
Receptes fàcils
El primer llibre de cuina...? o Leche a la Parisien
26.5.10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
OOOOOOOOOOOH JO TAMBÉ EL TINC!!!! A casa meva no sé com va arribar (imagino que li devia regalar algun amic al meu pare, que era venedor de llibres). M'encanten les il·lustracions superretro que té, però en realitat no n'he provat mai cap, de recepta. Me'l vaig a tornar a mirar ara mateix.
ResponEliminaQuina cucada de llibre, valga'm deu!!
ResponEliminaMe l'estic remirant! El meu no té el segell del MEC.
ResponEliminaNo el coneixia!. El teu debut a la cuina va ser amb aquest llibre?.
ResponEliminaMar! ara resultarà que tinc a casa un "incunable" doncs a la caixa forta! com la carmanyola de la Carme Ruscalleda! jajajaja
ResponEliminaVermells: sí que és molt graciós! però el segon no té desperdici...
Glòria: no el meu debut va ser amb la meva àvia que havia sigut cuinera i jo sempre estava enganxada a la seva falda tafanejant i preguntant per tot el que veia que anava fent...
Petons i molt bona nit!
Quina entrada més simpàtica!!!! Estic content que estigues milloreta. Besades i molts ànims. Encantat de tornar-te a trobar per ací.
ResponEliminaOstres, quina joia de llibre!!! I quins il·lustracions tant maques!!
ResponEliminaI love Poppy power.
ResponElimina:)))
Qué chulo, yo aún tengo los míos, pero son infinitamente más contemporaneos que el tuyo, y el tuyo como que tiene más solera (no sé si se usa solera en castellano o es una palabra de Bilbao)
ResponEliminaQué reliquia tan bonita!!!. Tengo una tía que se llevó todas estas cosas de mi abuela... tengo que hacerla una visita.
ResponEliminaLa entrada es muy bonita y enriquecedora.
aquest llibre és dels que valen molt!!!
ResponEliminaQuina passada de llibre! I qué bé que l'haigues guardat :) Cuida't!
ResponEliminaUy como me gusta a mi estoooo... siempre ando buscando estos libros de cocina son geniales.... a mi madre le he robado (literalmente uqe ni se habrá dado cuenta de su desaparción) varios... jaja.. guardalo bien!
ResponEliminabesotes
Però tu tenies de ser molt petita, no?
ResponEliminaJo recordo quan al bar del poble (que era de la meva cosina) va arribar la primera Fanta!!!!
Records... el temps passa massa depresa.
Quina xulada de llibre de cuina, desitjo que et trobis millor
ResponEliminaMolts petons
Como mola!!! me encanta y esos dibujos....qué maravilla!
ResponEliminaY la receta no te dio, pues anda que no debe estar buena, una leche parisien me mandaba yo ahora.
Bss guapa
jajajaja! Yo también he usado zapatos gorila, de esos que no se rompían ni aposta. Me los compraban modelo chico ya que tenía una tropa por debajo que los debía heredar:-) como está mi bella dama? ese codo sigue dando lata? muchos besos y que sepas que la tarde ayer toda mi atención estuvo centrada en tus cosas,
ResponEliminaBesos
Francesc: moltes gràcies maco.
ResponEliminaMaría: Sí que té la seva gràcia, sí.
Starbase: I love!
Intxaurtsu: Sí es un libro con solera, incluso está rallado por mí cuando chica ;)
Pikerita: eso, a expropiar! ;)
Eva: La veritat és que li tinc molt de “carinyu”
Glutoniana: si tinc fins i tot els llibrees meus de primària, i l’enciclopedia amb la que el meu pare aprenia de petit. Cuida’t tu també molt, ok?
Quo: jajajajajaja, pues espera y verás el que le robé a mi abuelita, jajajajaja, no tiene desperdicio, y lo mejor, nunca se dio cuenta!
Dolorss: sí que era xicoteta, sí, però abans de la “Fanta” preníem “Mirinda” ;)
Fem un mos: gràcies, també desitjo que milloris ;)
Ly: de peque me encantaba el libro, pero me deseperaba no poder hacer ninguna recetilla emulando a mi abuela…
Mai: Miedorrrrrrrrrrrr me das! Anda que no duraban nada los “Gorilas” eran un fastidio, sólo te compraban nuevos cuando cambiabas el número…
Muchas gracias por todos vuestros comentarios.
Muchos besos, bicos i petons!
Ostres nena aquests dibuixos em porten a la meva infantesa!!! els de na Maria Pascual eren els meus preferits i ara és la meva filla qui guarda els llibres amb les seves il.lustracions....per cert jo també soc de francès jajaja...un petonàs
ResponEliminaMaragda, que linda forma de poner la receta. Esas revista son las mejores, en casa de mi madre me divertí mucho mirando unas del año 0, estupendas ideas, con productos que ya no se ven.
ResponEliminaUn abrazo.
Mª José: com es nota que ens agraden els llibres! i la teva filla estarà encantada de ser dipositària d'aquests tresors. Petons bonica!
ResponEliminaKako: Sí que tienes razón, aunque parece algo nostálgico, pero forma parte de nuestra historia personal y que nos recuerda de dónde venimos, no? Un beso muy grande y bienvenida!
Ohhhhh yo también quiero ese libro!!!!!! M'encanten els llibres i si son com aquest molt més!!!! Els dibuixos son maquíssims, i no es por nada, pero se inspiraron en tí para el dibujo de la nena con el sombrerito,jajajaja, que super fashion de la muerte!!!!!! Guapis mil petonssss
ResponEliminaves per on!! mai se sap d'on ve la primera llavor del que ara som... així és que, i sense que serveixi com a precedent: viva el ministerio!!
ResponEliminaUna abraçada
Renoi quina joia!, el primer llibre de cuina que jo recordo haver vist per casa els meus pares i que ja fullejava de ben petita era "l'art del bon menjar" pero no hi havia il.lustracions. L'aigua del Carme...si en va fer de "borratxíns" amb l'excusa de les dolències...M'ha agradat molt com ho has presentat...
ResponEliminaElvira: jajajajaja, què més voldria jo ser fashion divina de la muerte! jajajajaja...
ResponEliminaStHilari: la meva infantesa, certament, està marcada per la cuina i els llibres, i no puc negar que ambdues coses han germinat.
Mercè: Aquest llibre sí que no el conec pas! I de "borratxines" més... que el col·le no era mixt! jajajajaja
Gràcies pels vostres comentaris. Mil petons!
He trobat aquesta pagina buscant info sobre els llibres de la pequena cocinera, no se si algu llegira aixo despres de tant temps. Jo els tinc els dos, regalats pels autors, en Daniel Bas i la Maria que eren molt amics dels meus pares. Ahir els vaig ensenyar a la meva filla de 6 anys per primera vegada i avui per casualitat m'he trobat la Maria. Ella m'ha explicat que hi havia 2 llibres mes, un de decoracio i l'altre de mis labores o similar. Algu els te???? M'encantaria tenir-los tambe. Gracies!
ResponElimina