Brownie Boomerang havia acudit a aquella festa tan selecta i estava molt ben mirat, fins i tot li semblar que alguna de les xicotes li picava l'ullet, però, i arribats a aquest punt sempre hi ha un però... va fer entrada a la sala Miss Lunchbox, enlluernadora, els ullets de tots els assistents se la miraven embadalits, no és que Miss Lunchbox fos d'una bellesa espectacular, i al parer d'alguns ni tant sols tenia atractiu, però havia fet aparició amb un bell vestit de brocat, perles i diamants que l'embolcallava d'un aire entre misteriós i seductor.
Brownie Boomerang es va anar recloent i apagant fins que va decidir fer una retirada prudent, alguna cosa se li removia a l'estómac, el polze se li accelerava i començava a tenir la visió borrosa. Mentre tornava a casa seva anava recapitulant al seu interior:
Estava clar que resultava ben indiferent a Miss Lunchbox, però aquell aleteig de papallona a l'estómac apareixia cada cop que el senyor Brownie Boomerang pensava en Miss Lunchbox. Aquella nit li va costar molt dormir, volta amunt i volta avall al llit, fins que es va encaboriar de mala manera:
Quan començava a clarejar aquell matí de darreries d'abril Brownie Boomerang va conciliar una són minsa.
Cap al migdia va sonar el telèfon i Brownie Boomerang va arribar-hi fent tentines, ni per un moment sospitava que a l'altra banda del fil hi havia Miss Lunchbox, i Brownie Boomerang va envermellir fins la medul·la i, tot sigui dit de pas, es va posar estarrufat com un gall dindi... Miss Lunchbox amb veu vellutada li demana si coneix un serraller, que ella i el senyor X s'han quedat al carrer...
Brownie Boomerang s'aclapara de tal manera que obre el gas del forn, hi entra, tanca els ulls, i es suicida torrat per fora i cru per dins!
EPÍLEG:
Com als culebrots: el protagonista principal no acaba de morir mai, és reemplaçat per un altre actor o..., així que tranquils! que Brownie Boomerang s'ha canviat de culebrot i està encantat de la vida:
Volem agrair la bona vetllada del passat dissabte de la Bloquegem l'Atica a aquells que la van concebre i organitzar: Olleta de Verdures i Baixa Gastronomia, la Mar és a qui està dedicada aquesta entrada, per la seva generositat i la seva imaginació... ;)
Volem agrair, com no!? al Restaurant Atica totes les atencions dispensades i al Celler Espelt que va fer possible que brindéssim a dojo (dels vins d'aquest celler us el vam recomanar en la recepta del Cim i Tomba).
I també volem agrair el detall del tot inesperat i fora de guió de Tiritinyam que ens va obsequiar amb peces de bijuteria que fa la seva mare, i mai diríeu amb què...! amb càpsules de cafè reciclades:
Em sembla una idea molt original de parlar d'un brownie!!! Què divertit!!! Segur que era bo. Salutacions
ResponEliminaJe je je... ets la millor inventant històries surrealistes :)
ResponEliminaJa veig que el sopar va anar molt bé!!!!
Un post molt maco, totalment a tó amb el regal.
ResponElimina:))
Una historia molt maca, i entretinguda, veig que ho vau passar d`allò mes bé, amb regal inclòs
ResponEliminaPetons
La historia muy bonita, el regalo muy original....un besito y feliz finde
ResponEliminaUn brownie tan surrealista com deliciós.
ResponEliminaUna abraçada
Una historia digne d'un brownie.
ResponEliminaMuas!
Me gustan las historias de amor y aunque esta irremediablemente termina mal, muy al estilo brownie, me parece genial la idea... jaja... la artesnía fantástica.
ResponEliminabss
Francesc: estava molt bo però un pèl dolç per al meu paladar.
ResponEliminaGemma: jajajajajajaja, d'imaginació no em manca, no...
Starbase: gràcies, és que encara no he sortit de la meva al·lucinada!
Fem un mos: sí! va estar espectacular!
Julycar: sí, estoy muy contenta!
Josep: jajajajaja! gràcies
Gemma: i més com aquest, que és que va ser un detallasu molt imaginatiu.
Quo: faltaba el epílogo, és que no tenia hecha la foto ;)
Petons!
Besos!
Quina xulada!! M'encanta l'dea d'un regal així, i tu ets massa inventant, históries i fent presentacions.
ResponEliminaNúria
Quina manera més original de presentar un brownie! Les fotos, una passada!
ResponEliminaUna abraçada
Mucha fantasía, unos ricos bocados, buena compañía y muy lindas fotos. Qué más?
ResponEliminaCriños
Quina imaginació tens!!!! m´ha encantat la posada en escena i la història del pobre enamorat...el seu coret cru és el millor que té :D ...petonets!!!
ResponEliminaoh! tota una "oda al brownie"...de imaginació no te'n falta Maragda!
ResponEliminaFelicitats pel post i per haver-vos cruspit l'invent de la Mar!
Que historias cuenta mi niña!! como me gustan.
ResponEliminaEl regalo está espectacular, una vez lo vi con los ingredientes de unas galletas y me pareció una súperidea para un regalo. Y veo q al final salió, aunq por la historia pensé q no te lo habías podido comer :)
Bss guapísima
...va ser una nit màgica!
ResponEliminaTota la informació que em vas donar ja ha estat transmesa! Gràcies!
Mil ptns
No m'he enterat gaire de res :)
ResponEliminaSuposo que t'han fet un regalet...
Maragda, que lindo todo lo que has escrito y la bonita manera de agradecer ese encuentro.
ResponEliminaTe mando un abrazo apretado.
Buena semana!
Maragda!!! jajajaja ets la millor inventant històries!! Aquest senyor brownie boomerang és encantador! ;) Que bé que us ho vau passar, eh? :)
ResponEliminaPetons!
me ha encantado esta historia. Solo le veo un pero y ya me disculparás, y es que el traductor no traduce las fotos, jajaja, pero bueno, me las ingeniaré con la receta :P
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Saps que porto dos dies intentant esbrinar com deixar-te un comentari? Mira que sóc potes... Encantador el post i encantadora tu. Aviat pujaré la recepta, però et volia donar les gràcies a tu primer! Encantada de que et toqués!
ResponEliminauna historia y un brownie, coronados por un regalo, perfecto! besitos!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris que no m'ha estat possible per causa de salut atendre'ls més aviat.
ResponEliminaUn petó ben fort!