La recepta de la felicitat: Pa farcit Dolça Elvira

El meu germà i la seva xicota s'han comprat el pis, perquè volen donar el cop de cap que les parelles de vegades fem. Com ja sabíem als Nadals de la seva intenció vam procurar de demanar a la nostra llista de Tió quelcom que els servís per al seu nou projecte de vida i que els donés una bona escalforeta. Com no teníem molta idea de si encertaríem en matèria de decoració ens vam decantar per ser pragmàtics, així que el Tió, després d'alimentar-lo amb quilos i més quilos de mandarina, els va evacuar un flamant nòrdic de plomes, apte per a temperatures polars.

Clar, després ens van comunicar que es compraven el pis i vam decidir que els obsequiaríem amb algun regalet inaugural, i vam pensar que després d'un bon descans cal aixecar-se:

1r.- Amb quelcom que toca moooooooooooooolt els nassos, i cada dia, i en el millor moment...: el despertador (jajajajajaja ens maleiran els ossos cada cop que soni).
2n.- El bany, com ja el tenen completet, o els regalàvem la pasta dentifrícia o un gel de bany, o un aneguet que els faci companyia que els faci d’espelma... ;)
3r.- Després cal un bon esmorzar per retornar el bon humor: com són de menjar cereals per desdejunar-se i que millor que un tu-i-jo, a l'efecte: amb els seus bols, culleres i una gerra de porcellana, amb els seus estalvis, que em va robar el cor.
4t.- Com ens ensumem que no tenen gaire idea de cuinar: un bloc per anotar receptes d'ací i d'allà, més un recull de les nostres receptes editades, per si els fa mandra d'anotar i volen tirar d'arxiu.
5è.- També se'l acaba el xollo i veuran que el temps lliure s’escurça al màxim, una pràctica llibreta i bolígraf amb imants per a la nevera, per fer la llista de la compra setmanal, que també s'hauran d'organitzar i administrar aquest temps lliure...

Aquest dissabte hem fet la coneixença de les respectives famílies amb un vermutet al niu d'amor del meu germà i futura cunyada que molt probablement ocuparan cap allà Pàsqua, i per a l'ocasió m'ha fet molta il·lusió portar una petita manduca, que malgrat que sóc una negada de les farinetes, aquesta em surt acceptablement comestible, és el que jo anomeno Pa farcit Dolça Elvira, en homenatge a la Fada Elvira de Los cerezos en flor, ella l'anomena d'una altra manera però jo no vull conjurar a la Bruixa Anònima, que li entrava a la cuina a moure los tupins... Si no coneixeu aquest bloc de debò que és per a què el visiteu i el tingueu ben en compte, amb unes receptes estupendes, unes fotografies que parlen per si soles i que només els manca que facin oloreta, les entrades carregades de bon humor i simpatia. I per descomptat! només cal afegir que sóc molt afortunada d'haver conegut en persona a l'Elvira durant aquestes passades festes i és una dona fantàstica i extraordinària, és impossible no trobar-se a gust al seu costat ni mig minut, perquè cada 5 segons té unes ocurrències que només pares de riure quan comences a notar agulletes per totes les bandes i dius: para! para! para! Per cert, moltes felicitats pel dia de la teva onomàstica!!!!!! ;)



PD: Ben bé els déus es van conjurar contra meu, perquè en lloc de sortir el pa farcit Dolça Elvira, la foto que veieu és el primer que vaig fer i que em va sortir d'allò ben lluït, carantxus! que devia ser la sort del principiant, perquè aquesta vegada em vaig inventar una variació: els churrobollos, que s'editarà properament...

Anem, però, a la recepta de la felicitat:

Ingredients:

PER A LA MASSA:

o 450g d'amor (o farina de força)
o 1cc de picardia (o sal)
o 55g de comprensió (o mantega)
o 55g de respecte (o sucre)
o 2u de geni (o 2 ous batuts)
o 25g de passió (o llevat fresc)
o 150ml de tendresa(o llet tèbia)

PER AL FARCIMENT I ACABAT:
o 200g de pernil dolç
o 200g de formatge emmental
o 1 grapat de panses o prunes desossades, també dàtils sécs
o 1 ou batut per pintar la preparació

Preparació:
1. Amb un xorret d’aigua tèbia desfer el llevat, i posar-hi una culleradeta de sucre i una de farina, deixar-ho durant 10 minuts, Aixa comprovareu si el llevat està actiu o no, si no ho està caldrà que ho proveu amb un altre, Aixa no es fa malbé tota la resta d’ingredients, i ens evitem un disgust…

2. En un bol ben gros posar la farina de força i la sal, fer un forat al mig i afegir la llet i a continuació els ous batuts. Barrejar amb les mans i després batre-ho amb una cullera de fusta uns minuts, fins que la massa estigui llisa.

3. En un bol diferent mesclar la mantega pomada i el sucre i batre-ho també fins aconseguir una barreja clara i esponjada. Afegir el preparat del punt 1.-) del llevat i anar-ho barrejant amb la massa anterior a poc a poc, fins que el resultat estigui llis i elàstic, i es desenganxi dels dits, o de les parets de la màquina amassadora.

4. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 1 ½ h (aproximadament) en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat-, en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire, cobrir-la amb paper transparent i deixar-la al frigorífic tota la nit, així s’endurirà.

5. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix a 200ºC, però els forns varien, amb el nostre hem anat entre els 180ºC al principi i els 200º del final.

6. Estendre la massa en el lloc de treball i repartir el pernil, formatge i altres de la vostra elecció. Recollir els quatre extrems i començar a enrotllar-ho de més lluny a més a prop, procurant que els costats restin segellats, talment com un braç de gitano. Col•locar-ho en una safata de forn folrada de paper adequat, i deixar tapat amb un drap ½ més per a què fermenti.

7. Passada aquesta estona envernissar el pa amb l’ou batut i enfornar la safata. Al cap de 30 minuts el pa està cuit. Cal anar vigilant i si es daura massa a mitja cocció tapar-lo amb paper d’alumini.

8. Quan es treure del forn es deixa refredar sobre un enreixat.

Notes:
cc: cullerada de cafè
# Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 2, 3 i 4.
# Si teniu dubtes per saber si el pa està cuit podeu donar petits copets i ha de sonar vuit.