Direu que vaja bestiesa posar una pizza aquí. Veureu, las primeres pizzes que vaig menjar de petita van ser a Gandesa, rares vegades la meva àvia Maria no cuinava –ja sabeu que ella amb això del fogons tenia la mà trencada- però molt de tant en tant em feia anar al Forn Pastisseria Federico, que encara existeix, ben al tocar de la Farola, i em feia comprar unes racions de pizza de tonyina. La característica d’aquesta pizza, en aquells moment i no si encara ara..., és que era amb pasta de full i no amb massa de pizza o massa de pa. El pa, els cócs i les trenes salades del berenar ho compràvem al Forn del Castell, però les racions de pizza i un extraordinari pastís Sant Marc, al Federico.
I així us la proposo, en ser la massa de full entra lleugera i es desfà a la boca, el dia que la vaig fer per al meu marit i la meva mare, i era tan gran com una safata de forn domèstic, va desaparèixer en un santiamèn.
Ingredients:
Una placa de pasta de full fresca (vaig usar la del Lidl perquè és allargada)
Tomàquet
Olives negres sens pinyol
Cors de carxofetes minis
Bonítol
Xampinyons remenuts
Cansalada fumada
Mozzarella
Anxoves
Orenga
Sal
Oli
Pebre mòlt (opcional)
Preparació:
Sofregir ben sofregit el tomàquet amb un rajolí d’oli i un polsim de sal, mentre es va fent es prepara la safata que anirà al forn que es foldra amb el paper adient, i que habitualment les masses de full fresques les venen amb aquest paper. Un cop estesa la massa punxar-la amb una forquilla per a què no pugi.
Quan el tomàquet està sofregit s’escampa al damunt de la massa i s’hi van col•locant els ingredients, que nosaltres vam triar uns però que podeu posar-ne els que us abelleixi més, excepte la mozzarella i l’orenga que ho deixarem per al final, essent l’orenga lúltim ingredient que hi posarem.
Enfornar-ho tenint en compte les indicacions de cocció del industrial de la massa que hàgiu adquirit.
BON PROFIT!
Suggeriments:
De vegades triturem l'anxova amb el tomàquet, així no cal salar-ho i el gustet queda repartit per tota la pizza.
Si us animeu a fer la pasta de full us recomano que visiteu el bloc de la Su, perquè ella el fa a casa seva i té un "pas a pas" genial.
Moltes vegades quan no tinc ganes de fer la masa de pizza faig servir pasta de full i queda com dius, lleugera, cruixent i tant bonaaaaa. M'ha entrat una gana miran la teva... quina idea aixó de triturar l'anxova amb el tomàquet... Mil petons rateta
ResponEliminaQué buena! hasta para hacer pizzas hay que tener arte, que la gente dice ahhh eso le pones encima lo que quieras y ya está y nooo eso no es así que a veces les echamos todas las sobras y no hay quien las pruebe.
ResponEliminaEsta está pa chuparse los dedos.
bss guapísima, esta tarde ya me voy qué ganitas tengoooo!!
Amb pasta de full ha de quedar igual de bona, diferent a la típica però molt cruixent i amb el gust a mantega característic de la pasta de full deliciós...
ResponEliminaés una idea molt bona. A mi em perd la pasta de full i feta pizza ha de ser boníssima!
ResponEliminapt!
que rica, tiene una pinta estupenda, con esos ingredientes, probare tu version, besitos
ResponEliminaJo crec que amb pasta de full queda més refina, més elegant, vaja més glamourosa (com totes nosaltres, oi?). Ens encanta. Molt bona recomanació. Mil petons dolços (com tu!). Muacs.
ResponEliminaNo hay mejor receta que una que trae recuerdos como los que nos cuentas. Siempre he preparado masa para las pizzas, pero no se me había ocurrido hacerla con hojaldre, usaré tambien el del Lidl, por que es el que mas me gusta de los comprados.
ResponEliminaBesos!
una idea estupenda y la pinta impresionate, esta cae seguro,,,, un besito guapa
ResponEliminaTindrem que provar-la, es una pizza diferent
ResponEliminaPetons
Amb pasta de full ha de quedar molt bona! Una magnifica idea que possaré en pràctica. Jo, l´empanada la faig normalment amb pasta de full i ens agrada molt.
ResponEliminaPetons!
Vaya novedad con esta pizza. Dificilmente podré probarla, primero porque yo no hago pizzas y el encargado es W. y segundo porque no creo que me acepte el hacerla con hojaldre, pero no faltará el día que yo esté solita...es que se ve divina!!!
ResponEliminaUn besote.
No t'ho creuràs, però ahir mateix pensava com podia quedar una pizza amb pasta de full, perque em venia molt de gust...i massa de pizza no tenia a casa. La teva impresionant!! El farcit mha semblant magnífic, i l'idea de barrejar les anxoves amb el tomaquet encara més!!
ResponEliminaHola Maragda. Nunca he probado hacer una pizza y por supuesto no se me habría ocurrido hacerla con hojaldre pero viendo el aspecto y la presentación de la que has hecho creo que cuando lo intente será de esta forma. Se ve estupenda.
ResponEliminaSaludos
Està bé això de tenir una botiga diferent segons l'especialitat. Hi vas encara a aquests forns?.
ResponEliminaElvira: reina bonica, ja ho sabia jo que ens avenim amb qüestions de teca! ja em diràs si proves aquest petit truqui. Petons fada!
ResponEliminaLy: hahahaha, ya lo puedes decir... Buen viaje! y nos vemos virtualmente a tu regreso. Que ya te explicaré cómo estropear una receta... jisjisjis. Besos sirenita.
Gemma: de debó que és molt especial i es cruspeix que no dura ni cinc minuts, jo que li volia guardar un tros per al meu germà es va quedar amb un pam de nassos. Petons wuapis.
Eva: si t'animes a provar crec que t'agradarà molt, no és per deixar al personal amb la boca oberta però quan la tasten agrada molt. Petons princesa.
Pityenlacocina: Ya me dirás qué te parece. Un beso mi niña.
Vermells: Mira que sou salats! a veure si us animeu a tastar-la. Petons bonicos meus!
Laura: La memoria gustativa es prodigiosa. Anímate y me cuentas. Un beso grande-grande.
Julicar: Pero que no caiga al suelo! me dices lo que te parece. Un besote enorme.
Fem un mos: sembla una tonteria, oi? però un petit detall de vegades marca una gran diferència. Mil petons.
Pilar: eps! això de l'empanada s'haurà de provar. Petons nina.
Kako: hahahahaha! con la iglesia hemos topado! cuando puedas..., o cuando vengas a Barna te preparo una... Besos princesa.
Núria: hahahaha, no et vas atrevir? doncs la propera... el truquet li dóna un plus que particularment m'agrada molt. Petons wuapíssima.
Juan: yo no hago muy a menudo, no te creas, pero sé que a mi madre le pirran y ella no se hace. Si no te la haces, cuando vengas a Barcelona te reservo un trozo. Petons mi chulapo!
Glòria: doncs quan vaig a Gandesa, depèn..., al del Castell ja no perquè van canviar el forn de llenya per un d'elèctric, i ya no es lo mismo, al Federico sí, contínuen fent uns pastissos, cócs i coques molt bons, i ara també anem al Pujol, que abans també hi era, però com té cafeteria anem a esmorzar-hi... Petons dolça bonica.
Nunca probé una pizza así. La verdad es que me tienta un montón. Se ve muy deliciosa. Casi nunca le pongo pescado y queda taaan rico
ResponEliminaCariños
Maragda, aixo d'anar a un lloc per a cada especialitat es feia molt als pobles. :)
ResponEliminaI pel que fa a la pizza amb la pasta de full ha de ser original i ben bona!
Petons!
Erika: todo tiene solución... te vienes a Barcelona y te preparo una bien grande! Besos dulce niña.
ResponEliminaMercè: i encara es fa, i nosaltres ho fem..., a la casa del Montseny és un xou: el pernil dolç d'un lloc i la catalana escaldada d'un altre...
Una altra ració de pizza per a la Mercè.
Petons bonica.
Hola! en mi blog te he dejado una cosa por si te apetece participar.
ResponEliminabs!
Una pizza increible i amb uns ingredients deliciosos!!Gràcies per alegrar-nos així la vista!!
ResponEliminaPetonets maca,
Vanesuky.
Eva: moltíssimes gràcies! mira que si ens toca...
ResponEliminaPetons nina!
Vanesuky: hahahaha! la vista, ja ho pots ben dir, però en el futur la tecnologia arribarà a ser tal que ho podrem fins i tot tastar...
Petons reina!
Ondia, nosaltres la vam fer l'altre dia, cal dir que després d'un petit error en confondre'ns al obrir un paquet de base ja feta ... i ens va agradar molt.. per repetir-ho novament.
ResponEliminab77
Alfons: hahahaha! ho veus home! després d'un error sempre hi ha ensenyament ;) M'encanta que us agradès! Petons rei
ResponElimina