Restaurant ICHO BCN

Mestre Tan
Totes les fotografies d'aquesta entrada estan subjectes a © i han estat gentilment cedides per ICHO BCN

Aquest dimecres passat vam passar per un bateig: assistir a una convocatòria de premsa, que realitzava el restaurant Icho BCN, per a la presentació dels seu nou espai de barra.

La veritat sigui dita, ens va sorprendre gratament aquesta invitació, del tot inesperada, atès que aquest bloc –tot i que rep una mitjana de cent-cinquanta visites diàries- és força modest i no es considera ni de bon tros lluny professional en el sector gastronòmic, així que doblement sorpresos per la convocatòria. Il•lusió en tenim molta i invertim força temps en el bloc i si un restaurant com l’Icho BCN ens convida per algun motiu deu ser... així que vam sentir-nos com a criatures que estrenarien sabates noves...

Creiem que no serà per la influència que podem tenir pel poc calat del bloc però sí que se’n ha passat pel cap que tal vegada formar part de la blogosfera significa situar-se en l’hemisferi que no respon a determinades servituds que comporta la professionalitat, per la qual cosa som més lliures en la tria dels temes a tractar, el to, les formes, el fons, els continguts... També és segur que des d’aquesta mateixa llibertat d’optar per publicar o no una determinada entrada ens permet d’esquivar allò que no ens va bé, no ens agrada o no ens sentim en absolut compromesos. Així que allò que escrivim aquí serà amb el vernís d’ingenuïtat de l’experiència viscuda.

Responem alhora a la perplexitat amb la qual vam viure aquest bateig, similar a la que provoca sentir-se com un pop en un garatge o ¿qué hago con estos pelos entre tanto experto?, encara que va ser una mica incòmode saber-te exclòs del colegueo de qui s’hi dedica de manera professional avessat a aquestes convocatòries, aquesta incomoditat va desaparèixer a l’instant perquè es va subsanar amb molta habilitat per les persones encarregades de l’organització de l’event.

Pentinats o despentinats, professionals o dilentants vam acudir al restaurant Icho BCN, que coneixem de fa temps, gairebé des de que el van obrir, i al que hem anat a fer algun que altre àpat, i perquè no dir-ho? també alguna celebració. Això respon a dos motius: el seu tipus de proposta gastronòmica ens agrada molt i perquè el local està molt ben ideat per a preservar la intimitat i privacitat dels comensals, aspecte aquest que s’agraeix infinitament. Qui ens heu seguit de fa temps potser recordareu que abans del gran salt d’aquest bloc teníem una secció titulada Menjar com Lucul•le, i un dels restaurants recomanats era l’Icho BCN.

Així que dades les circumstàncies d’aquest previ coneixement i reconeixement a l’excel•lència del restaurant Icho BCN vam decidir que aniríem a la seva convocatòria de premsa, a veure quines novetats hi trobaríem. I déu ni dó!

De sentir-nos inicialment com peix fora de l’aigua vam constatar que l’Icho BCN conserva aquell encant que ens ha captivat sempre i s’ha esforçat en un canvi de terç que –preservant el que havia consolidat- amplia la modalitat d’estar i gaudir de la seva proposta gastronòmica. Més eclèctic però sense perdre el nord en aquesta remodelació, sense recular un mil•límetre en la seva cuina refinada i elegant, poden diversificar la clientela, la que habitualment acut i l’atracció de futura, posant tanta atenció als clients que cerquen un àpat relaxat i de conversa a mitja veu, com d’aquells altres que poden fer una aturada ràpida de camí a l’oficina i assaborir alguna de les suggerents menges.

En aquests moments de crisi que la restauració tant se’n ressent, com és el manteniment i/o ajust de preus amb l’esforç de no rebaixar la qualitat dels plats ni dels seus ingredients, que la competència és ferotge, etc., és d’ésser molt valent fer la inversió de l’envergadura de la de l’Icho BCN, arriscada sí, però potser calen més propostes empresarials com aquesta amb el convenciment que tenen la clau per sortir airosos del caos econòmic actual.

Arròs de cranc reial

Anem a aspectes lucul•lians. Alguns dels plats que vam degustar ja els coneixíem de les altres ocasions com l’Arròs de cranc reial, o l’Onsen Tamago (cranc de clova tova i ou cuit a baixa temperatura en dashi) i d’altres que no els coneixíem però que per la seva reputació ens delíem de tastar, concretament l’Usuzukuri de toro (essent el toro una part molt concreta de la tonyina, molt delicada i estacional tallada d’una manera determinada). Els plats van anar desfilant per les taules, acompanyats d’una breu explicació, i que malgrat estar perjudicats per un refredat mal curat que ens manté en estivació les papil•les gustatives i un estat d’anestèsia olfactiva vam gaudir molt assaborint-los. I aquests plats i altres preparacions de les mans màgiques del Mestre Tan serà el que trobareu en l’oferta de la nova barra de l’Icho BCN.

Menjar a l’Icho BCN sempre ens ha resultat fascinant, creiem entendre que defugen el terme de cuina de fusió i la direcció de l’Icho BCN emfatitza en què és una experiència cent x cent japonesa, cent x cent mediterrània. Una de les grans virtuts de l’Icho BCN és la interpretació dels ingredients, de sabors rodons, nítids, ordenats, de vegades ens esborrona allò de tal, a l’aroma de qual perquè finalment trobem sabors empastifats, més dignes de criatures que juguen a cuinetes que de xefs, en fi, que ens agrada que si mengem una escopinya aquesta ens evoqui l’aigua de mar i ens faci somniar amb sirenes. Les propostes de l’Icho BCN també captiven pel que nosaltres anomenem la carnalitat deliberada i considerem innecessari parafrasejar aquesta expressió que ho diu tot.

Usuzukuri de toro

En un moment donat i quasi al final de la vetllada a la taula on estàvem es va suscitar la qüestió si aquell àpat era expressament confeccionat per afalagar els assistents que amb les seves plomes tenen el poder de crear opinió i tendències. I és clar que l’acte organitzat sí podia tenir –entre diferents propòsits- aquest, com d’altres... Però ni el servei atent i sigil•lós amb les breus explicacions dels plats, ni els plats servits, ni el clima que invita a la conversa van ser diferents o millors que un dia de cada dia, així ho vam manifestar i així ho reafirmem aquí.