Duérmete niño,
duérmete ya,
que si no viene el coco...
y si viene
nos lo comeremos.
No, que no, que no volem espantar les criatures, ans el contrari, el nostre coco és petitó i dolçet i es menja com no res.
Per Tots Sants –a Catalunya- són tradicionals els panellets, al poble del meu pare –Gandesa- s'aprofita també per reunir-se amb els amics per anar a fer el panilló, anem al camp, o a alguna finca on hi hagi un mas, etc. i allí rostim carn, bevem bon vi i mengem els panellets normalment fets a casa de cadascú. Els panellets tradicionals són els de pinyó, però aquests de coco a nosaltres ens agrada molt i no poden faltar per Tots Sants. Aquesta recepta pot ser la base per a fer panellets de coco –boletes- , però qui ja tenim una certa edat recordarem unes muntanyetes de coco que a casa anomenàvem coquets i que els menjàvem tot l'any, fins que van anar desapareixent dels forns i de les pastisseries. Així que aquesta entrada té dues finalitats, una és donar a conèixer uns dolços molt vinculats a la castanyada com una festivitat en terres catalanes, ja que Halloween és quelcom que s'ha posat de moda però que és ben forània a la nostra tradició, i una altra és la recuperació d'una forma de dolç desaparegut del nostre quotidià, com d'altres..., qui no recorda els llacets...?
Ingredients: (unes 25 unitats)
o 100 g de coco ratllat
o 100 g de sucre
o 1 ou
o Raspadures d'una llimona
o Làmines de pa d'àngel (opcional)
Preparació:
Es barreja el coco ratllat amb els rovells d'ou, el sucre i les raspadures de llimona.Es bat la clara dels ous a punt de neu molt fort -us podeu ajudar amb un xic de sucre-. Barrejar-ho amb l'anterior sense fer moviments circulars, ja és normal que el punt de neu baixi una mica en barrejar-ho.
Preparar una safata de forn que cobrirem amb les làmines del pa d'àngel –en cas de no disposar-ne fer folrar la safata amb paper de forn- , i amb la massa anterior moldejarem unes boletes que acabaran en forma de muntanyes, i anar-les col·locant al damunt del pà d'àngel però bastant separades entre elles perquè amb la cocció augmenten i s'expandeixen.
Col·locar la safata al forn molt calent i no cal gaire estona perquè couen ràpid, després gratinar-ho per a què agafin un color daurat, de vegades no cal ni gratinar.
Quan s'enretira del forn deixar refredar els coquets i un cop freds es treuen i es retalla el pa d'àngel fins quedar només com la base del coquet.
Suggeriments:
- També podeu banyar-los amb xocolata fosa, quan els coquets estan freds i deixar que la xocolata es solidifiqui.
- Us aconsellem prendre amb els coquets una mica de mistela, moscatell o vi ranci, que sempre acompanya bé una sobretaula.
Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 38:
Uhmmm qué rico! y me gusta la presentación, tan bonito.
ResponEliminaTe mando un correo para preguntarte sobre este evento.
Bs guapa.
Oh.... banyats en xocolata ja me'ls imagino... de vici total!
ResponEliminauuummmm que ricos, estos son los que mas me gustan, en navidad me pongo las botas...jejejjee te han quedado fantasticos ...besos
ResponEliminaUhmmm¡¡ delicoso este coco. que venga le espero ansiosa.
ResponEliminaUn beso,
m'agraden molt els coquets, i el suggeriment de banyar-los amb xocolata, ummmm
ResponEliminapt!
Buenísimos!
ResponEliminaSabés que por acá se venden unos parecidos en las confiterías, solo que se ve que los forman con una manga con pico rizado y tienen un dibujito de rayitas. O sea que heredamos los coquitos de tu pueblo! jaja
Gracias por compatir tu receta
Cariños
...recordo també haver vist aquests coquets de menut, jo també tinc arrels a la ribera, i estaven bonissims ... però els llacets ... no els recordo ...? (ja tens motiu per un altre post)
ResponEliminaUna abraçada
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMama porrr jajaja.
ResponEliminaJo n'havia menjat de menuda, però ara de gran el coco només al natural. Però si li faig això a bajoqueto segur que queda encantat :)
Maragda,
ResponEliminaT'han quedat sensacionals!. I quina pinta!!
Una abraçada
Que bonitos, y seguro que deliciosos, me llaman mas la atención estos que los de piñones, muy buena aportación, besos, pepa.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots i totes! aquests van desaparèixer en un pis-pàs, estavem molt esponjosets.
ResponEliminaBesos mil!
PD: StHilari, deus ser molt jovenet, no? els llaçets de moment no crec que m'atreveixi, eren de pasta de full, allargats i retorçats, cruixents...
Jo me'ls demano banyats amb xocolata!!!! :))
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Amb una mica de por, he vingut a visitar-te,jaja, i m'he trobat aquests coquets que m'agraden moltíssims, m'he apuntat la versió banyats amb xocolate. Petons
ResponEliminaEva: lamento comunicar-te que arribes tard, aquests són els primers que van desaparèixer! ;)
ResponEliminaElvira: hahahahaha, com pots pensar que la meva cuina fa por? potser sí que m'hauré de replantejar coses i dedicar-me a la cria de cogombres... hahahaha
Petons nines!
Aquesta delicia li encantaria a la meva companya de feina, li xifla el coco, però xiflar-li,eh???Una foto increible!!
ResponEliminaPetonets preciosa,
Vanesuky.
Vanesuky: moltes gràcies nina, una de coco per a la teva amiga! Petons!
ResponEliminaErika: voy corriendo a ver! ay! es como si hubiesen llegado ya los Reyes! Besos y mil gracias por avisar...
A casa, mes que muntanyes eren en forma rodona i mig recoberts amb xocolata... mmmm!! :)
ResponEliminaPetons!
Mercè: de debó que són tan bons, siguin en oletes, siguin amb muntanyeta... Petons!
ResponElimina