Flors de safrà per a SEEL

La rateta ve de Móra, ha pastat, ha cernut, i tot lo lleute s’ha fotut.

La ratita viene de Móra, ha pastado, ha cernido, y toda la levadura se ha engullido.

Cançó infantil popular de les Terres de l’Ebre

Hi havia una vegada una Rateta a La Quinta de Luculus que li tenia molta por a la Senyora Farina. Quan la Rateta ensumava els pans i els dolços de la seva Mestra Su –i ho explicava tan fàcil i tan atractiu tot...- que la Rateta s’ensopia i pensava que mai seria capaç de fer aquell bé de déu de pans i brioixos. Amb els mateixos ulls i la cara d’embadalida mirava quan enganxava el nas a l’aparador de la Boulangerie de la Senyoreta Eva.

Vet aquí un dia que la Rateta va començar a pensar que potser s’havia de provar allò de les coses de la Senyora Farina, que el pitjor que podia passar era que no sortís bé..., però que si no ho intentava mai de la vida ho sabria.

Mentre la Rateta s’anava animant i mirava llibres i més llibres se li va aparèixer la Fada Elvira, que amb la seva vareta màgica i li va posar al cistellet de la Rateta un pa ben farcit, encara que a la Rateta li va semblar que aquell pa el batejaria com a Pa dolça Elvira –psss! silenci, que no volem conjurar a la Bruixa Anònima que baixa pel fumeral a moure els tupins de les cuines(*)-. I aquest pa farcidet i amb sabor de brioix va enamorar la Rateta i el va fer un dia per a les seves amiguetes del col•le que la van aplaudir molt... així que la Rateta tota cofoia va pensar que anava per bon camí.

Estava la Rateta tan contenta que camina que caminaràs i de sobte es va adonar que havia arribat a la platja, i allà va trobar la Sireneta Ly que també volia aprendre a fer pa, així que la Rateta va decidir regalar-li un llibre molt xulo de fer pans i la Sireneta Ly i la Rateta –esvanides com estaven d’haver-se conegut-, van acordar d’aprendre i fer pans juntes.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos...

Crèdits:
o (S) de la Mestra Su
o (E) de la Senyoreta Eva
o (E) de la Fada Elvira
o (L) de la Sireneta Ly
o La recepta del brioix de safrà que us presentem està extreta del llibre Panes del Mundo, del Paul Gayler.

Ingredients:
 75ml de llet
 Un pessic de safrà, nosaltres hem usat el de Canàries
 7g de llevat sec (o 15g de llevat fresc)
 350g de farina de força
 ½ cc de sal fina
 3 ous
 175g de mantega pomada, nosaltres hem fet servir la de Sòria
 35g de sucre llustre
 3cc de gingebre mòlt (optatiu)
 1 rovell d’ou amb una cullerada de llet per envernissar els brioixos

Preparació:
1. Escalfar la llet amb el safrà i el gingebre que arrenqui el bull i deixar-ho infusionar fins que la llet quedi tèbia.

2. En un bol ben gros posar la farina de força i la sal, fer un forat al mig i afegir la barreja de llet, safrà i gingebre –prèviament colada-, i a continuació els ous batuts. Barrejar amb les mans i després batre-ho amb una cullera de fusta uns minuts, fins que la massa estigui llisa.

3. En un bol diferent mesclar la mantega pomada i el sucre i batre-ho també fins aconseguir una barreja clara i esponjada, anant-la barrejant amb la massa anterior a poc a poc, fins que el resultat estigui llis i elàstic.

4. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 1 ½ h en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat- , en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire, cobrir-la amb paper transparent i deixar-la al frigorífic tota la nit, així s’endurirà.

5. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix, el llibre indica a 200ºC, però els forns varien, amb el nostre hem anat entre els 180ºC al principi i els 200º del final.

6. Estendre la massa en el lloc de treball i fer bocins que quedin arrodonits, o amb la forma que es triï. Col•locar-ho en safates de forn folrades de paper de forn, separats entre si, i deixar tapat amb un drap 1h més per a què fermenti.

7. Passada aquesta estona envernissar els brioixos amb el rovell d’ou i la llet i enfornar les safates. Al cap de 10 o 12 minuts els brioixos estan cuits. Cal anar vigilant i si es doren massa a mitja cocció tapar-los amb paper d’alumini.

8. Quan es treuen del forn es deixen refredar sobre un enreixat.

Notes:
(*) Hi ha una altra llegenda a Gandesa sobre la Bruixa del Campanal, que es dedica a molestar a les mestresses de casa, sembla que aquesta viu al campanar de l'església i entra a les cases pel fumeral i es dedica a regirar les olles i tupins que hi troba.
 Amb aquesta quantitat d’ingredients ens van sortir dos safates de forn domèstic, i com els vam fer xicorrins van sortir uns 60 brioixets.
 Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 2, 3 i 4.
 Si teniu dubtes per saber si els brioixos estan cuits podeu donar petits copets i han de sonar vuits.
 No són excessivament dolços.

Suggeriments:
 Ideals per menjar amb presses de xocolata
 Ideals per menjar amb melmelades
 Ideals per menjar amb formatges i embotits
 Ideals per sucar-los amb xocolata desfeta

GRÀCIES: SU, EVA, ELVIRA, LY i PAUL GAYLER