Vam assistir a dos Tallers de pastisseria japonesa que va organitzar el Taller de cuina Sakura Ya a Barcelona, el gran atractiu d’ambdós tallers era que estaven impartits pel Mestre Pastisser Takashi Ochiai, la reputació del qual el precedeix, i que si ho voleu comprovar documentalment ho podeu fer aquí però si preferiu tastar-ho podeu acudir a la seva extraordinària Pastisseria Ochiai de Barcelona i la primera japonesa d'Espanya, repetireu...
Us farem cinc cèntims de les nostres impressions i del que ens va ensenyar a fer a casa. El Mestre Ochiai és un home extraordinàriament afable, sempre somrient, molt pacient amb les nostres preguntes, bromista també! i molt proper, amb la seva reputació un altre s’hagués tibat com un rave, però ell no, com es nota que en la seva dilatada trajectòria ha après i ha treballat amb els grans de la pastisseria i xocolateria internacional. En tot moment es va preocupar que entenguéssim les passes del que executava i del seu perquè, es va amoïnar molt que les receptes que vam aprendre dels seus ensenyaments les poguéssim fer a casa i va reiterar que si no ens sortien prou bé ens comuniquéssim amb ell per consultar-li, detall inestimable que li VOLEM AGRAIR DES DEL MÉS FONS DEL COR, i és que són aquests petits detalls que marquen la diferència quan qui t’ensenya és un dels grans.
Una altra cosa que ens va impressionar va ser com vam trencar esquemes de la mà del Mestre Ochiai en relació a clixés occidentals sobre la pastisseria, com per exemple, anar obrint el forn mentre està pujant una massa tipus del pa de pessic, que de la manera com ho manipulen tripliquen l’alçada d’aquest, és tracta de la kastera.
També ens va sorprendre els modes de cocció de la pastisseria japonesa, especialment la més tradicional, atès que a les cases no tenien forn, es cou molt al foc, a base de planxa i també al vapor.
Quan fem un àpat en un restaurant japonès habitualment trobem a la carta dels postres els dorayakys –el postre preferit del Doraimon- i que vam aprendre a fer..., les trufes de sake, les de té verd i poca cosa més si el restaurant no té una mica de volada. I ja sabíem que era més que això, però no ens imaginàvem que fos tant...
En el primer taller el Mestre Ochiai ens va ensenyar a fer: els esmentats Dorayakis, els Mochis (són indescriptibles de tan delicats i de sabor molt elegant), a preparar la soja confitada i els Rikyu Manju, una mena de panellet japonès, també ens va parlar de la seva caducitat i modus de conservació.
Aquí us deixem un parell de fotografíes, aquesta primera és del Mochi, el Mestre Ochiai ens va explicar l’anècdota que aquest pastisset és com un mata sogres, i comprovem que l’animositat envers els sogres fa riure a tot arreu, també va ser un moment molt divertit quan tots ens vam palpar el lòbul de l’orella, que és la manera de saber quan la massa està al punt, ha de tenir la mateixa textura :D mai ho haguéssim endevinat!
Aquesta altra fotografia és la del Rikyu Manju, com hem dit, una mena de panellet japonès:
En el segon taller al que vam assistir va girar a l’entorn d’un ingredient: el té verd, però que en bona part les receptes es podien fer amb uns altres ingredients i sobre el tema del Nadal. Ens va impactar el Bescuit de té verd, que té un color de molsa que enamora i amb el que el Mestre Ochiai va bastir un tronc de Nadal, aquest bescuit és esponjós, fragant i d’un sabor llarg i delicat. Ens va ensenyar a preparar el Croustillant royal i la Ganache de té verd per preparar un torró espectacular, i com la Ganache necessita 24h per a què agafi la consistència necessària el Mestre Ochiai ens va portar per al tast el que havia preparat prèviament a l’obrador de la seva pastisseria, i no només això, ens va obsequiar a cadascú –per portar a casa- amb un pastisset impressionat fet amb aquestes dues darreres receptes. I per últim ens va ensenyar a fer les Catànies d’ametlla i té verd, i el mateix procés usant grans de cafè o kikos.
Vam gaudir molt, el clima que va crear el Mestre Ochiai va ser molt càlid, ens va fer participar –colze amb colze- de les preparacions, vam tastar-ho tot, i el sobrant ens ho van preparar per dur-nos-ho a casa, ens van preparar infusions de té verd, ens van facilitar un dossier amb les receptes i breus explicacions al repecte.
Així que ara només ens resta dir:
GRÀCIES SAKURA YA PER HAVER ORGANITZAT AQUESTS TALLERS
GRÀCIES MESTRE OCHIAI PELS VOSTRES ENSENYAMENTS
Quina enveja, snifff, i jo aquí, sniff!,es fantàstic disfrutar d'una classe com aquesta i amb un gran professional que a sobre es tan accesible, m'ha encantat. Petons guapa
ResponEliminaCaram, quin taller més original, diferent i interessant... Realment la pastisseria japonesa és un luxe totalment desconegut aquí, oi?
ResponEliminaJa tinc ganes que posis en pràctica laguna de les coses que vas aprendre ;)
I com portava això de l'idioma, el mestre?, perquè als orientals generalment els costa expressar-se en un altre idioma que no sigui el seu. Tinc curiositat per veure si proves això d'anar obrint i tancant el forn i fer que el pa de pessic pugi el triple!
ResponEliminaMaragda, ja tinc ganes de veure com les poses en pràctica aquestes receptes!! ;) Quin luxe poder gaudir d'unes classes tan extraordinàries!!
ResponEliminaPetons!
Os juro que los dientes me llegan ahora hasta el mismo suelo, la envidia me corroe. Qué guay!!!!!!!!
ResponEliminaLa cocina japonesa me maravilla, su cultura, su filosofía, su manera de tomarse la vida y siempre una sonrisa por compañera.
Si llego a enterarme de este taller, me hubiera pillado un vuelo para Barcelona en menos que canta un gallo. Si se vuelve ha hacer algo de esto me lo comentais, vale?
Me ha encantado todo lo que se ha contado, estoy maravillada. Voy a leerlo todo otra vez.
Besitos sin gluten.
La cuina japonesa és una gran desconeguda per mi...i la pastisseria encara més. Segur que vau apendre un munt!
ResponEliminapETUNETS,
eVA.
Ondia quina sort! ... durant molts anys vam viure al carrer Urgell... molt a prop de la seva pastisseria ... Hummm!!!! un lloc de peregrinatge obligat sempre que teniem convidats a casa ... esperem, amb ànsia, que ens expliquis més trucs d'aquesta desconeguda i sorprenent pastisseria ...
ResponEliminaAh i benvinguda al Planeta!!
Una abraçada!
Elvira: la veritat és que va ser un gustàs anar a aquests dos tallers.
ResponEliminaGemma: de posar-les en pràctica si que ho faré el problema és quan... perquè vaig una mica atrafegada, però ho faré!
Glòria: home, el castellà el parlava molt bé, amb deix, però perfecte! Ai! la Kastera no ens la va ensenyar a fer i no en tinc ni flowers, sobre que augmenta tres vegades més ho van comentar també un parell de persones que estàven als tallers...
Mercè: I tant que sí que van ser extraordinàries, algun cap de setmana a veure si m'hi poso a fer alguna d'aquestes llepolies...
Mª Luisa: te aviso cuando los convoquen de nuevo, a ver si puedes hacer esa escapada...
Eva: la veritat és que sí, que amb pocs ingredients i sense "FORN" es poden fer meravelles.
StHilari: Moltes gràcies! tenir la seva pastisseria al costat de casa devia de ser un luxe... jo tinc unes quantes parades de metro i un enllaç des de la meva, i menys mal, perquè encara hi aniria amb les sabatilles d'estar per casa ;)
Petons i gràcies / Besos y muchas gracias
Bona setmana!
Què bé poder gaudir dels ensenyaments d'un mestre així i poder vore altres cuines. Espero que n'hagueu tret molt de profit i ens demostreu el que vau apendre ;)
ResponEliminaBajoqueta: ja ho pots ben dir, ja. Sí que farem alguna coseta, sí, alguna de facileta, eh?
ResponEliminaB7