Aquesta és una recepta que hem recuperat de la nostra àvia Maria, que era una crac dels fogons, no sabem com se la va enginyar, si ja la coneixia..., o si –com altres vegades- la va improvisar amb allò que tenia al rebost, i si fos així tenia un do, era infal·lible, algun dia us explicarem com va inventar-se uns canelons...
Ingredients (2/3 persones):
6 pernils de pollastre
2 cebes
1 tomàquet madur
12 olives de Casp
1 cervesa mitjana
1 cabeça d'alls
2/3 fulles de llorer
Farigola
Oli d'oliva
Pebre mòlt
Sal
Preparació:
En una cassola de fang posar l'oli i escalfar-lo. Netejar i salpebrar els pernilets de pollastre i posar-los a l'oli calent. Deixarem que la pell estigui una mica rosseta, i afegirem les cebes pelades i també el tomàquet amb pell i tot, però ben net, i la cabeça d'alls, deixar-ho rostir un xic. Abocar la cervesa i posar-hi les herbes aromàtiques i les olives. Deixar que vagi fent xup-xup a foc molt lent, una mica tapat. Deixar reduir la cervesa i ja veureu que el pollastre està a punt de desfer-se.
Notes:
Hem servit el pollastre en un plat de ceràmica de Baldomero García, de Níjar, també són d'ell els bols, i tota la ceràmica que vam carregar des del Cabo de Gata.
Que bona fila!!I que ben presentat nena!!Jo menjo molt de pollastre i així crec que ens encantarà!
ResponEliminaPetonets preciosa.
Vanesuky.
Moltes gràcies nina! si la proveu ja em diràs, és molt fàcil de fer i és resultona.
ResponEliminaPetons!
Al final he arribat al teu blogg, una pasada, tu si que ets una professional. M'agrada molt es dolç i agradable com tú.
ResponEliminaI aquest pollastre m'ha recordat molt al que feia la meva mare. Al veure la foto m'ha vingut l'oloreta, umm! de ben segur que el faré.
Muas!!
He fet algun cop pollastre amb cervesa (i amb sidra també queda molt bo) però no hi he posat mai olives... m'agrada molt la idea, el proper cop ho provaré ;)
ResponEliminaEl próxim cop que faci pollastre amb cervesa faré la recepta de la vostra iaia!!! Ha d'estar ben bo!!! I com en saben les àvies...
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Moltes gràcies a totes! jo també ho provaré de fer amb sidra, que per cert avui n'he menjat i m'ha agradat molt.
ResponEliminaMolts petons!
Jo també m'apunto per tastar-lo, ...i acompanyat d'una ceveza ben freda Mnnh...!
ResponEliminaUna abraçada
Que buenos ratos nos da el pullstre eh? y la cervesa paqué contar...
ResponEliminaBesotes guapetona
res com les receptes de les àvies! amb qualsevol coseta preparen un plat espectacular.
ResponEliminaDe la meva em fascinen els sus rostits i arrossos a la cassola de fang, insuperables!
pt!
Maragda, no he fet mai el pollastre amb cervesa, però veient la pinta que fa i havent tastat el conill, me l'apunto perquè ha de ser diví! :)
ResponEliminaPetons!
StHilari: a la cervesa també m'apunto!!!!
ResponEliminaSu: sobretodo hay que ir vigilando al pollastre que no se la beba ;)
Eva: Eh que sí? que tenen la mà trencada. Jo encara cuino els rostits i els arrossos amb cassoles de fang.
Mercè: Doncs ja diràs... has dit conill? amb cervesa? ui ui que ja em veus anant a comprar conill...
Petonets / Besitos
Mil
2Mil...
A casa tot es cuina amb cervesa en lloc del vi, encara que mai havia posat olives, faré la proba.
ResponEliminapetons
Me parece espectacular este platillo Maragda. Las abuelas en su mayoría yo creo que improvisaban, no me las veo haciendo la lista y comprar, para mi que era de lo que había en casa.
ResponEliminaEsta estupendo para repetirlo, pienso que lo haré.
Hermosa la cerámica y quedo a la espera de esos canelones improvisados.
Besos mil!
Que rica esta receta de pollo con cerveza. Tiene que estar deliciosos.
ResponEliminaLa foto, es maravillosa, dan ganas de morder la pantalla.
Un abrazo
Jo tampoc hi posava olives, la pròxima vegada n'hi poso!!!!!
ResponEliminaPtnts
ei! Quina presentació més maca! A més la recepta es veu senzilleta, qüestió de provar-la...Per cert, m'apunto també la canço que sona: Charlie -Le Sapin.
ResponEliminaUna abraçada
Es veritat el que dius, les avies, miraven el rebost i amb quatre coses et preparavan un àpat deliciós. La meva mare fa un pollastre amb olives i amb cervesa o vi blanc, en funció del que té que si asembla molt al de la teva àvia. La porcelana meravellosa,i va arrivar perfecta desprès del viatge. Petons i bon cap de setmana
ResponEliminaM'he apuntat la recepta per fer un guisadet aquest cap de setmana i sucar-hi pa a la salseta..
ResponEliminaFem un mos: doncs, anima’t i ja em diràs
ResponEliminaKako: de veras que sí, que las abuelas son geniales y da por hecho el tema de los canelones porque además la historia es rocambolesca de verdad…
Perol y Mortero: jajajajajajaja, no me responsabilizo de los dientes rotos… :D
Xaro: ai! Què faríem sense aquestes àvies que savien missa amb llatí!
Ruben: sí que és molt senzilla de fer, sí. T’apuntes la canço? Em sembla molt bé, és tan dolceta ella...
Elvira: gràcies bonica! Sí que va arribar bé, sí, ara, coses més estranyes hem posat a la maleta –com de Lisboa: vam col•locar-hi un tros gros com un cavall de ganyims, la feinada que vaig tenir per fer-me entendre que no deixès pudor…
Maria: sí que se n’hi suca de pa! I si el pa el fas tu, vola!
Gràcies i molts petons / Gracias y muchos besos !
Estimats amics, que bo recuperar la memòria de l'àvia amb aquest exquisit plat, i és que les àvies són les millors del món. Nosaltres també tenim una àvia Maria que per cert és tan bona cuinera com ho era la vostra. Un petó bonics.
ResponEliminaVermells!
ResponEliminaI és que: posi una àvia a la seva vida!
Petons macos!