Té amb gingebre: quadern de viatge de Bali

Com ja sabeu hem celebrat el nostre desè aniversari de casament amb un viatge de segona lluna de mel: Tailàndia i Bali. Sembla que va ser ahir que fèiem aquest pas i no ens acabem de creure que ja fa deu anys... i amb tant d'amor. Reflexionant sobre què manté una parella la primera paraula que ens ve al cervell és: el respecte de l'un a l'altre, i entès en un sentit molt i molt ample. Nosaltres en volem afegir una altra: NEGOCIACIÓ, i malgrat sembla malsonant en una parella, ho defendrem sempre, perquè quan hi ha diferències i aquestes són irresoludes fa falta quelcom més que respecte envers l'altra persona, i no és claudicació, ans el contrari, pactar i pactar, per anar acostant i fent concessions i trobar aquell punt on hi ha entesa entre les dues parts. I potser ja és hora que deixem de tenir por d’emprar aquelles paraules que defineixen amb claredat diàfana una qüestió. Aquest és el nostre petit-gran secret i que l'entomi qui vulgui si li és de menester...

Us presentem una recepta-souvenir del nostre viatge, algunes fotos i enllaços on saber més de cuina balinesa, particularment qui escriu aquestes ratlles no va poder gaudir ni satisfer plenament la seva curiositat culinària, a Bali s’empra en tot i per tot el cacahuet i el seu oli, fruit sec (entre d’altres, que no tots) del que pateixo una al•lèrgia prou severa que sense una intervenció mèdica rapidíssima em pot fer entrar en xoc anafilàctic i coma.

Així que anem per pams: primer la recepta que ens va semblar prou original i que va agradar a qui ni li agraden i li fan basques les infusions i, per descomptat, ni el gingebre que ha d’estar ben lluny perquè l’olor l’ofèn com si fos un chaumes fora de la carmanyola. I després anirem comentant algunes curiositats mengívoles o no.

Ingredients:
 Té blanc o verd (encara que el que usen els balinesos és un de Java negre, però molt suau al paladar)
 Gingebre, preferible acabat de ratllar
 Sucre o mel o un altre edulcorant a elecció
 Aigua

Preparació:
Com qualsevol altra infusió, quan comença a arrencar el bull l’aigua, retirar-la del foc i posar el té i el gingebre, al cap de cinc minuts treure les restes de la infusió, que no l’amargui.

Secret:
S’ha de prendre molt fred, veureu que és molt refrescant i gustós i molt diferent dels que estem avesats a prendre en aquesta banda de món.

********************

Arròs amb xocolata, postre molt preuat pels balinesos

La base del menjar a Bali és l'arròs, pràcticament viuen d'ell, i del turisme. El cultiven tres cops l'any i això els garanteix la subsistència. El cultiu de l'arròs marca la distribució i diferències de tasques entre les dones i el homes, i mentre ells hi ha -durant la sembra de l'arròs- una estreta col·laboració, el paper de la dona és menystingut a un nivell que sembla mentida que pugui ser: els homes tenen en major estima els galls de lluita que a les dones.

La societat balinesa viu ancorada en un passat ancestral, rígid i supersticiós, en les llars abans es preparen les ofrenes al déu suprem i a les seves infinites manifestacions que el desdejuni de la propia família, ben frugal, per cert: cafè sol, i amb una mica de sort un grapat d'arròs. Vesteixen a tothora el vestit tradicional, homes i dones, i aquestes carreguen els pesos al cap i amb les mans lliures.

Malgrat que Indonèsia és un estat confessionalment musulmà Bali té uns estatuts propis pel que fa al govern de l'illa, però també de culte religiós que és majoritàriament hinduista. Hi ha una lluita ferotge interna per convertir els balinesos en discípuls d'Alà i aquesta resistència balinesa és motiu d'un orgull patriotic exarcebat.

Petites ofrenes que s'acumulen per tot arreu, dins dels temples, a l'entrada de les cases, de les botigues, per a què el déu suprem estigui ben content...

De veres que mereixen que es reconegui allò de tan arxi-conegut que a Bali hi ha les terrasses d'arròs més boniques del món. És una illa exuberant en vegetació i aigua, amb innombrables manantials que brollen de tot arreu, de terra ben fèrtil, i en les zones més altes es troben els cultius del cacau, cafè, arbres fruiters i verdures de tota mena. A tota la illa es troben les palmeres de plàtans balinesos, molt petits i saborosos, que ells mengen fregits i amanits amb un rajolí de mel. A la zona nord de la illa es conrea la vinya, el vi no està gens malament.

Mercat local on s'aprecia l'assortiment de fruites i verdures de proximitat ;) però amb una infraestructura més que precària...

Aquest panorama contrasta vívament amb el confort i el luxe amb el que els turistes es mouen, mengen i s'allotgen a la illa. Com a turistes som molt ben rebuts però no els agrada gens que t'hi quedis a viure perquè ho viuen com una invasió d'impurs i odien profundament el mestissatge per ser contrari a les normes de puresa de sang.

Bali està sobreexplotada de resorts hotelers, a quin més luxós i exclusiu, la marca Bvulgari només té dos hotels al món: un a Itàlia, país bressol de Bvulgari, i l'altre a Bali... En general, els hotels estan agrupats en zones de seguretat altament vigilades, així com l'accès a aquests i als centres comercials. Ens van repetir fins l'esgotament que Bali és una illa molt segura. Per què tanta insistència en la seguretat? i no té res a veure amb el que recentment havia passat a Jakarta... Tenim una amistat que li van obrir la caixa de cabdals de l'habitació de l'hotel i li van robar tot, la recomanació de les autoritats va ésser que somriguès i sortís d'immediat del país, conserva encara una carta de la direcció de l'hotel que al·lega que el robatori l'havien perpetrat els esperits...!

La Fish Therapy és un tractament que ofereixen els Spa més luxosos de la illa. A tot Àsia, i particularment al Japó, fa furor (quan tardarem a veureu per aquests andurrials...?)

Instantània de micos del Bosc Sagrat.

Malgrat el que es detalla, a nosaltres ens va anar tot molt bé i vam gaudir d'allò més, excepte una petita anècdota-agressió d'un mico -bastant més gran que els de la fotografia- que em va deixar un bon blau durant quinze dies i que vaig lluir de tornada a la feina.

I posem punt final amb uns enllaços per si teniu curiositat en saber més sobre cuina balinesa:

 En castellà: Cocina balinesa detrás del cliché lunamielero
 En anglès: Indo-Chef

I amb un adéu fotogràfic...