És el primer cop que participem amb un HEMC, aquest dedicat a la poma ens entusiasma de veres, l’amfitriona del qual és la Vanesa de Mis deseos más dulces.
De petits, quan estàvem malament de la panxa, a casa ens feien unes postres molt senzilles: pomes bullides. Encara no coneixem ningú que n'hagi menjat però aquesta recepta ens la feia l'àvia Paquita, que a la seva infantesa li'n feia la seva àvia. Avui us les presentem millor vestides però amb no menys propietats saludables:
Ingredients:
1 poma per comensal
Aigua, més aviat poca
Unes gotes de llimona
Sucre al gust (nosaltres en posem 1 cc per poma)
Per a la infusió:
L'aigua de fer bullir la poma
1 cc de coriandre
1 cc de matafaluga
Preparació:
1. Treure el cor de les pomes, pelar-les (nosaltres no ho fem), tallar-les a galls i posar-les a bullir amb l'aigua i sucre durant uns 5/7 minuts, amb un raig de suc de llimona per aquè no s'oxidin excessivament. Si les voleu una mica més cuites seran uns 10 minuts, però no molt més perquè se us desfaran.
2. Un cop bullides, retirar els trossos de poma i posar-ho a escórrer.
3. En l'aigua de bullir les pomes afegir les cullerades de matafaluga i de coriandre, deixar-ho infusionar un 5 minuts, i després colar-ho.
Per muntar el plat:
a.- Posar la infusió al fons (a la foto no es distingeix).
b.- Col·locar estratègicament els trossos de poma.
c.- Decorar al gust. En aquesta ocasió hem triat fer la paraula poma amb dolç de llet, també resultaria amb caramel fet vostre, però us invitem a ésser imaginatius...
Notes:
cc: cullerada de cafè.
No confondre la matafaluga (en castellà matalahúva) amb el comí, encara que és un anissat com el comí, i com tots aquests és, també, carminativa.
La tria de la matafaluga i del coriandre es pot substituir al gust de cadascú, però nosaltres ens agrada molt aquesta combinació i que recorda una mica el cóc de maçana agredolça que tant ens agrada.
No tirem les espècies durant l'ebullició de la poma per mor a què no la tenyeixi.
Es pot menjar calent, tebi o fred.
Una recepta:
Econòmica
Ràpida
Senzilla
Guaridora
Què més volem?
Hola LQL no se puede pedir mas a una receta, sencillez, ingredientes asequibles, rápida y deliciosa. Creo que ésta los cumple todos. Tiene que estar sencillamente fabulosa.
ResponEliminaSaludos
Sí, la hemos recuperado porque es tan humilde pero a la vez tan entrañable que no nos hemos resistido a la tentación... especialmente porque en nuestra niñez, escasa en golosinas, esta era una de las más preciadas, y se nos pasaba el dolor de tripa! Un abrazo
ResponEliminaHola.
ResponEliminaMuy buena idea la de recuperar e ir traspasando la sabiduría de nuestros mayores a la gente nueva.
Y presentadas de esa forma tan llamativa y rica, ha de quedar de lujo.
Vemos que adornas también con anís estrellado para las letras: también es una de las especias que usamos mucho para los "males de barriga" y son unos sabores que agradan también a los niños.
Saludos y buen provecho.
Muchas gracias por tu visita y los halagos.
ResponEliminaEs bien cierto que los anises agradan a los niños. De pequeños, en las tardes calurosas de verano, nos refrescaban con agua y unas 2/3 goticas de anís. Hoy nos escandalizamos por dar alcohol a los niños pero las meriendas de Marcelino que nos daban ¿qué? o las monjitas que nos arreglaban la salud con un terrón empapado de Agua del Carmen, y aquí estamos bien hermosos!
Un cordial saludo!
Molt booooo!!
ResponEliminaEs que la poma queda bé a tot arreu, eh??
Records
ENS HAN COMUNICAT QUE EL TEMA DE DEIXAR COMENTARIS NO FUNCIONAVA MOLT BÉ... I NO SABEM COM HA ANAT QUE S'HA DESCONFIGURAT...
ResponEliminaESPEREM QUE S'HAGI RESOLT I MOLTES GRÀCIES ELS QUE ENS HEU AVISAT.
Equip LQL
PROBLEMA SOLUCIONAT!
ResponEliminalql
I tant que és bona la poma! tant si agrada com si no... a mi a mossegades a "palo limpio" no m'abelleix gaire no, però vestida de festa ja és un altra què.
ResponEliminaPetons!
Per fi, jo també he intentat deixar un comentari i no podia!
ResponEliminaUna recepta senzilla, sana, deliciosa, bonica... ho té tot, m'agrada :)
Gemma: gràcies! la veritat és que és tan senzilla que sembla que no pugui ser...
ResponEliminaPetons
Si teniu problemes amb comentaris com nosaltres hem trobat això:
ResponEliminaNOTA TRADUÏDA DE BLOGGER, SOBRE INCIDÈNCIES EN COMENTARIS:
"El formulario de verificación de palabra (catcha) está incurriendo en omisiones en los blogs de algunos usuarios. Como solución temporal, puede desactivar la verificación de palabras de la pestaña Opciones | Comentarios.
Estamos trabajando en una solución ahora, y disculpas por las molestias."
Equip LQL
Ara sí, tb he tingut problemes... recepta fàcil i senzilla però no per això menys bona.
ResponEliminaAhir vaig intentar mil cops deixar un comentari pero em sortia "loading" a la verificació de paraules...pensava que era cosa del meu ordinador...
ResponEliminaGenial la recepta de l'àvia...la infusi´me l'apunto!!!
Petunets,
Eva.
Xaro i Eva:
ResponEliminaMoltes gràcies! i és que les àvies valen un "potosí"...
Petons de "bruja bujía"
Que maco t'ha quedat!
ResponEliminaPer ser la teva primera participació ho has fet molt bé!
Petons.
Vanesuky:
ResponEliminaNo saps com m'animes! perquè la recepta és molt sezilla i n'he vist moltes molt bones i sofisticades...
Gràcies i un petó
Eso si que son molinos buenos y no los de Don Quijote.
ResponEliminaUna presentación super original.
Besitos sin gluten
Me ha encantado tu receta pues es todo tal como dices, rápida, sencilla...........hay algo mas que pedir??
ResponEliminaSaludos
Mª Luisa:
ResponEliminaGracias!
Mis molinos son para dar satisfacción a la panza, los del Quijote son para alimentar el alma. Pobre Quijote! que mal nos lo hacen leer en la escuela, y si supiera que es fruto de un pique de Cervantes...
Besitos de Dulcinea!
Mari:
A una receta no se le puede pedir más, no, pero otra cosa es que guste...
Muchas gracias por tu visita y un beso
Aquesta és una varietat molt ben presentada de la poma bullida de tota la vida. Sembla mentida que amb tan poca cosa es pugui fer un plat que entri tan bé pes ulls. I crec que no esperarem a tenir mal de panxa per fer-la d'aquesta manera!
ResponEliminaFelicitats per la recepta!
(A veure si ara us puc enviar el missatge, perquè l'altre dia no vaig poder)
... Ei... que t'ho passis força be avui i que coneguis força gent !!
ResponEliminaEstimada, avui ens veiem, em fa moooolta il·lusió!! escolta aquest postre em xifla!! petons baby!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMargarida:
ResponEliminaÒndia, sense comptar la meva família ets la tercera persona que conec que n'ha menjat... I tant que no calia que et fes mal la panxa per menjar-ne, la meva àvia era llèpola com un gatet i quan ens descuidàvem, poma al canto.
Maria:
Moltes gràcies! va ser una passada. T'enviaré un correu electrònic...
Vermells:
... ara (el meu dit s'ha emocionat i li ha donat al botó d'enviar...) qui està il·lu d'haver-vos conegut sóc jo.
A TOTHOM:
Petons i molt bon cap de setmana!
Sounds delicious.My tongue is keeping on watering.
ResponEliminaCheers!
Thank you!
ResponEliminaA lot of grace has made me your comment in English.
A kiss
No ne menjat mai així.
ResponEliminaDoncs si t'animes a provar-les ja em diràs. El Carles és molt llamenc i les va tastar i li van agradar molt.
ResponEliminaPetons!
la mare també ens feia poma bullida quan teníem mal de panxa, i aquests dies que he tingut la passa m'hauria anat la mar de bé.
ResponEliminaaquesta versió que oferiu vosaltres millora sens dubte la versió original, i la presentació us ha quedat acuradíssima.
Moltes gràcies Manel, espero que estiguis millor... sí que posant aquesta infusió té els seus benecifis per a la panxolina i li dóna un toc de sabor diferent...
ResponEliminaPetons i ens veiem!