Una bona amiga ens va regalar una estupenda farina multicereals francesa i vam decidir que no només faríem pa sinó que l’empraríem, una bona part, en alguna coseta per compartir, així que ens vam posar mans a l’obra, millor dit, mans a la massa...
Tenim una recepta per fer galetones de pernil i formatge però és una mica complicada de fer, amb una munió d’ingredients... així que vam recordar la fantàstica recepta de les galetes tojuro de la Su
Ingredients:
400 g de farina multicereals
15 kumquats (tarongetes de la Xina) confitats
180 g de mantega pomada
3 llavors de cardamom
2 ous grossos
Colorant alimentari groc
Preparació:
Batre la farina amb els kumquats confitats, les llavors de cardamom i el colorant alimentari. Afegir la mantega i l’ou i amassar-ho bé.
Aquí primer vam fer una planxa de massa per poder tallar amb el talla pastes amb forma d’oques, ens vam ajudar amb el corró i la massa col·locada entre paper film; i, per un altre costat, vam fer uns rotllets -ajudats amb paper film- com uns botifarrons i ho vam deixar més de ½ hora a la nevera.
Vam posar a escalfar el forn, i passada la mitja hora llarga vam tallar les oques i les galetes rodones, ho vam enfornar, vigilant el grau de daurat d’aquestes. Un cop cuites les vam deixar refredar sobre una reixeta.
Vam tunejar les oques i fotografia al canto.
Notes:
o Els kumquats confitats els trobem en comerços asiàtics en bossa i dins van envasats individualment, però podeu assajar amb el que us vingui de gust.
o Com els kumquats confitats ja porten sucre vam decidir no posar-ne a la recepta.
o Excepte en l’apartat de forn, els nens poden participar en la confecció de les galetes, que s’ho passaran d’allò més bé empastifant-se els dits, i el que no són els dits...
o Es pot prescindir del colorant si es vol.
Les oques van descalces,
descalces, descalces;
les oques van descalces
i els ànecs també,
i els ànecs també.
Els comprarem sabates,
sabates, sabates;
els comprarem sabates
i mitjons també,
i mitjons també.
Dansa popularitzada d'origen centre europeu
Us falta posar als ingredients uns d'essencials: els magnífics llaços que porten les oques. Llegint la recepta pensava que els kumquats eren tomàquets confitats. Sort que heu posat la foto...
ResponEliminaHahahaha, els llaços! justament, els que no hem fet nosaltres, hahahahahaha.
ResponEliminaRecollim el dubte que pot suposar els jumquats i ho matissem.
Un petó molt fort!
Que bonita presentación y que original receta (lazos incluídos)....jajajajajajaja......
ResponEliminaMe ha gustado mucho.
Un besote, mi solete.
Vamosalculete.
Vaya post mas delicioso,enhorabuena, el gusto destila por todos los sitios. Un beso grande para esa Quinta y otro para la Cuina Vermella.
ResponEliminaBesos de esta manchega y gracias por todo
Uy , me habeis puesot el liston tan alto, que ahora mismo me compro una chaquetilla de chef, ya veras ya...
ResponEliminaMuac
Hola! Unes galetes precioses. No he pogut parar de cantar la cançó de les oques mentre llegia el post, jejejejeje
ResponEliminapt!
Je je je,quins motlles més divertits, eh?
ResponEliminaLa recepta molt original, heu fet una bona combinació de sabors. No he tastat mai els kumkuats confitats, només els he gastat crus per decorar...
Ualah!!!! quina ilu de post, quina meravella, la cançó, la tunejamenta de les galetes, tot!!
ResponEliminaPetons a vosaltres als webos.
Muac
Vamosalculete:
ResponEliminaCelebramos que te haya gustado... Un besín.
Su:
Gracias, viniendo de tí es todo un piropazo. Sobre el listón discrepamos: el listón alto os lo habéis puesto vosotros solitos, y ya les gustaría a más de cuatro restauradores..., que hacer terrinitas con paté Mina, mantequilla y un chorrín de Martini lo sabemos hacer todos...
Su, más que comprarte la chaquetilla de chef mejor inviertes en baberos -con logo WF incluido- que tus fans empezamos a estar hartos de cambiar el teclado cada dos por tres viendo tus platos (alguno nos ha confesado que lame el inclusive monitor...). Un beso hermosoto!
Eva:
Pots comprovar que no som tan bones persones..., ho hem fet amb premeditació i "alevosia" hahahahaha. Petonets d'oca! (i quina mala baba que tenen! les bandarres). Si haguéssim de tenir vigilància a casa no tindríem gos, tindríem una oca! a veure qui és el valent que assalta l'hisenda... ;)
Gemma:
La dependenta de la botiga encara ens maleeïx, li vam fer desmuntar l'aparador per l'únic motlle que li quedava, però va ser veure'l i vam ser "flechazo" estil "mi tesoroooooo".
El divendres que anem a la Boqueria ens atansarem a la botiga on els trobem i dintre de pocs dies com ens coneixerem tindràs l'oportunitat de tastar-los... "te lo juro por Snoopy"! Dolços petons.
La Cuina Vermella:
Amb el vostre comentari ens hem engreixat mínim quatre kilos! així no hi ha manera de perdre pes! Un petonàs!
Os han quedado unas pequeñas ocas de los más coquetas. Me gustan mucho los lacitos, quedan como la harina empleada, muy francesa.
ResponEliminaEnhorabuena por el resultado y os mando un beso muy fuerte, muackkkkkkkssssssssssss
Mª Luisa:
ResponEliminaEres un amor! Ya que los lacitos llaman tanto la atención os diremos su secreto: los compramos en una tienda de las que venden abalorios para hacer collares y demás zarandajas por quatro chavos (pero que no se enteren las ocas... o nos coserán a picotazos)
Besitos sin gluten pero ricos, ricos!
Ostres, quines galetes tan precioses que us han quedat!!! segur que feia peneta menjar-se els ànecs!!!! Xulíssim el detall del llacet!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
M'ha encantat aquest post. LA recpeta molt bona. La probaré. Per cert, les oques tuneades són precioses. Salut!!!
ResponEliminaOstres, aquesta entrada que bona!! Aquestes oques us han quedat molt coquetes!! :)
ResponEliminaEva:
ResponEliminaDoncs han volat! de pena en van fer, però vam dir "ara no trencarem la cadena alimentària" i tzas! cap a la boca ;)
Olles i somriures:
Si la proves ja ens diràs, i no et sàpiga greu "tunejar-la", té moltes possibilitats per jugar amb els ingredients...
Mercè:
És que són molt presumides. Les que vam fer rodones, que s'aprotita tota massa, no tenien aquesta coqueteria... però també han desaparegut!
A totes:
Un petó ben gros!
Moníssim!
ResponEliminaBajoqueta:
ResponEliminaEt trobàvem a faltar! al final no t'has perdut la desfilada d'oques. N'estem preparant una de conillets, encara no sabem la data, però caurà, caurà..., de moment la tenim a la llista d'espera, i segurament després del Pollastre Pitoff
Besets!
M'han semblat unes galetes boníssimes i molt divertides. Què bones!! Enhorabona!!
ResponEliminaFrancesc:
ResponEliminaEts un amor! i això que no les has tastat!
Una besada
M'encanten aquestes oques!!!!! No soc gaire de fer galetes (millor dit no n'he fet mai :)) ,però entre els vermells i vosaltres un dia d'aquets m'hi poso. A més tinc un qumcuater al jardí i podria confitar-los jo mateixa!!!!
ResponEliminaSou uns craks!!!!
Xaro:
ResponEliminaAnima't a fer-ne, és divertit i no tenen cap secret... Caram, això de l'arbret és un punt, nosaltres de vegades els hem mirat als gardens amb ulls carinyosos però no sabíem si aquests eren ornamentals o es podien consumir... Ja ens explicaràs com confitar-los!
Muàs
El teu sí que és xuli!! És únic, no n'he vist cap d'igual i m'encanta.
ResponEliminaUna abraçada!!
Marga
Marga:
ResponEliminaTu si que et una persona xuli! no et pensis, et podem agradar molt però hi ha blocs molt bons i molt treballats i només de pensar amb la il·lusió que ho fa el personal...
Un petó d'oca!
Pero que bonitas!! y originales.. Entre 0 y 10 estas galletas son de 100!
ResponEliminaMai: hahahaha, muchas gracias, es la primera vez que me ponen un 100, hoy ya no ceno! Besos enormes.
ResponEliminaHola!!!
ResponEliminaporto molta estona a la teva cuina, no havia entrat mai i m'agrada molt el que veig,
Gràcies per venir al meu bloc i fer-te seguidora!!
una salutació