As de Bicas terapèutiques

Definició del nostre estat emocional:

PLETÒRICS!


La nostra àvia Maria sempre s’havia distingit per ésser una gran i bona cuinera, però ella sempre avisava: no sóc repostera, ni pastissera, no. En aquestes disciplines no val allò de la intuïció, un grapadet de..., un sustet d’allò... Nosaltres hem heretat la finesa cuinera de l’àvia però, com ella, no estem dotats en menesters llèpols, com a molt ens sortim airosos amb uns Panellets de pinyó, un Braç de gitano –apte per a negats- i una coca de llardons sempre i quan la pasta de milfulls sigui comprada... la resta... puaj! com diu la dita es harina de otro costal...

Aquest trauma, perquè d’intentar-ho ja ho intentàvem, es sustentava en resultats tan desastrosos com decebedors: la massa no pujava bé, o quan ho feia després baixava per l’art de birlibirloque i ens quedàvem amb un pam de nas, o es sobtava, o es cremava massa... fins que tatatxin! amb el guiatge documentadíssim de l’estimada SU ens hem sortit com veieu a la foto. Amb la recepta de la seva Bica bicolor, aquí la intuició –i va ser l’única- ens dictava que si amb el que ella il•lustrava no reeixíem no ho faríem mai en matèria dolça, així que ens vam arremangar resignats per a un nou i nefast resultat i de perdidos al río..., però NO.

Visca la SU!
Visca la BICA!
I visca la mare que ens va parir!

Us derivem a aquest bloc perquè està tan ben explicat que és impossible explicar-ho millor, i les nostres úniques aportacions o variants són anecdòtiques:

1. Fer-la només de xocolata (afegint dues cullerades més de cacau a la recepta originària).
2. Vam utilitzar un motlle rodó desmuntable de 26 cm (ni se us acudeixi d’emprar un de més petit!).
3. Un cop freda la vam tallar a l’ample i per la meitat i li vam escampar una capa de melmelada de taronja i una altra de dolç de llet.
4. El principal i imprescindible: una bona llaçada de quadrets vichy ;D

Ara dubtem si l’anomenarem bica terapèutica o bica quitapenas ...