Aquesta recepta és fàcil i ràpida de fer, sense trencar-se una ungla. Us posem una proposta de crema però el farcit pot ser del que vingui de gust: dolç, salat... al final de la recepta us indiquem propostes diferents i totes ben bones.
Ingredients per al bescuit:
o 3 ous
o 75 gr de farina
o 100 gr de sucre
o sucre llustre
Ingredients de la crema pastissera:
o 3 rovells d'ou
o 8 cs de sucre
o 3 cs de farina
o ½ l de llet
o Ratlladures d'una llimona
Preparació del bescuit:
Batre les clares d'ou a punt de neu molt fort, afegir la farina, el sucre i per últim els rovells dels ous, no treballar-ho gaire i evitar els moviments circulars, encara que el punt de neu us baixarà una mica.
Col·locar una safata de forn que sigui ample i llarga amb paper d'alumni o de forn, escampar homogèniament la crema resultant del bescuit, enfornar-ho amb el forn prèviment escalfat, no tarda gen en escalfar.
Preparació de la crema del farcit:
S'escalfa la llet amb les ratlladures de la llimona, quan està tèbia afegir el sucre, els rovell d'ou i la farina, fins que bulli i espessi sense deixar de remenar, a foc molt suau per a què no faci grumolls. Retirar i deixar que es refredi un pèl.
Muntatge del braç de gitano:
Estendre en els marbres paper d'alumni o de forn i espolvorejar-ho amb sucre llustre. Treure el bescuit del forn i col·locar-ho al damunt del paper que heu estès de cap per avall, i retirar el paper que s'ha emprat per a la cocció.
Escampar la crema pastissera repartint-la bé per la superfície del braç de gitano -o altres de la vostra elecció- mentre aquesta està tèbia. Amb l'ajuda del paper de sota anar enrotllant el bescuit a poc a poc, i que on queda la junta quedi a la part de sota de tot.
Suggeriments de receptes d'altres blocs, per si us animeu:
o Braç de gitano d’espinacs i salmó
o Braç de gitano de mandarina
o Braç de gitano de té i lemon curd
o Farcit de lemon curd preparat, o si el voleu fer vosaltres Lemon curd o en aquesta, versió més dolça
o Podeu comprovar que les possibilitats són immenses, i és tan fàcil fer la masseta...
Notes:
cs: cullerada sopera
renoi, amics, mai m'hagués pensat que fos tan senzill, fer el braç de gitano, si no fos tan tard, em posaria ara mateix a preparar-lo.
ResponEliminaQue ben explicadet!
ResponEliminaJo mai n'he fet un i és una cosa que tinc pendent, perque m'encanta.
Pensaba que era molt més complicat.
Gràcies per facilitar-nos la cuina!!
Un petonet guapa.
Doncs sí que és senzill, i nosaltres que no som de fer molts pastissos (això d'un grapadet, un pessic per allà, un xic d'intuició, etc. funciona amb la cuina però no en pastisseria que s'ha d'ésser més precís...).
ResponEliminaEns vam oblidar de comentar que no surt un braç per a 8 persones, més aviat per unes tres/quatre segons el grau de llepolia.
Un petonet!
La foto muy bonita !!!
ResponEliminaEl brazo gitano de todas formas quedan deliciosos !!!
Un beso , cuidate .
Nancy
No somos muy duchos en fotografía, así que siempre procuramos elegir fotografías curiosas. Sí que estan muy buenos los brazos de gitano, incluso en verano hacemos uno com puré de patata y rellenito de lo que sea con mayonesa.
ResponEliminaUn beso y salud!
Uiiiiiii!!! He estat uns dies malalaltona (la ditxosa "passa" de grip, que més que passar, se m'ha instal·lat a casa 15 dies...)i en tornar al bloc em trobo amb un premi i amb unes delícies irresistibles per a gormandes recalcitrants com jo!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Quinta!!!
Montse
Ah! I se m'oblivada agrair-vos el fabulós àpat de reis que vau donar als meus peixets...
ResponEliminaSort n'han tingut de vosaltres tots aquests dies :-)
Petons
Montse:
ResponEliminaQuin iu-iu la paraula grip! m'alegro que estiguis millor! nosaltres hem passat les dues: la vulgar i la intestinal! seguidetes.
Els peixets són molt agraïts, com no els havíem de donar de menjar...?
Un petonet,
Maragda
Cuando era pequeña y mi abuela compraba dulces uno de los que más me gustaba pillar de la bandeja eran los brazos de gitano. Con su crema pastelera y con su azucar y canela por encima.
ResponEliminaEl vuestro, sencillo pero riquisimo. Para comerselo en un plis plas, vamos.
Besitos
jajajaja! nuestra abuela también era golosilla, pero nosottros atacábamos las lionesas ;)
ResponEliminaBesines!
Plis, plas. Bo i rebó. Salut!!!!!
ResponEliminaTan pliplàs que no va donar temps de fer cap foto de tan ràpid com ens el vam cruspir! :D
ResponEliminaPetó