"Haciendo migas..."

Mai ens havien agradat les migas, aquella textura empastada ens feia angúnia, fins que les vam tastar a Calatañazor (en Calatañazor perdió Almanzor el atambor) en la província de Sòria, en la nostra estada a Cidones. Aquelles migas estaven soltes, cruixents, una delícia que volem compartir perquè no vam parar fins trobar la recepta i que hem fet a casa, de tant com ens va entusiasmar la descoberta. No sabem si és veritat que l'Almanzor va perdre o no el tambor, nosaltres vam perdre l'oremus...

Ingredients:
o Pa de pagès, llonguet (a falta d'hogaza...) que no sigui del dia i a ser possible no remullat, més aviat sec.
o Cansalada virada
o Pebre vermell dolç (que sigui d'excel·lent qualitat)
o Oli d'oliva abundant
o Grans de raïm
o Xoriç (opcional, nosaltres no en posem)

Preparació:
Per un costat amb el pa de dies l'engrunem fent molles, les mullem amb aigua el dia anterior i les tapem amb un drap humit i les reservem.

La cansalada la tallem a tires o daus i la posem a fregir amb força oli d'oliva, quan semtim que comença a espetegar la corna estem pendents que no es recremi massa la cansalada perquè ha de quedar cruixent. Li afegim el pebre vermell generosament, retirem la cansalada i la posem a escórrer, la reservem.

En la mateixa paella però havent retirat molt d'oli (com més en hi ha més n'absorbirà el pa) s'hi aboquen les molles, i a foc lent es va remenant, remenant, notareu que es van fent sueltes i torrant. Afegir la cansalada, remenar i servir. No us oblideu dels grans de raïm, és un contrast extraordinari i molt refrescant.

Suggeriments si aneu a Sòria:
o No oblideu de comprar mantega, dolça, salada, ... és canela fina.
o Tasteu la sopa ajorriero, semblant a la sopa castellana de Segovia, la caldereta de pastor, l'aviram i caça en escabext, els dolços -d'aparença seca però de paladar...-.
o Recupereu el llibre de poemes, sí aquell de la Colección Austral de batxillerat que volta per casa, de l'Antonio Machado.
o ..., ..., ...
o Revisitació amb J.M. Serrat: