Oli d'oliva de la Terra Alta

Oliva empeltre. Les fotografies de la varietat empeltre han estat cedides pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Oli de Terra Alta. Agraïm la seva inestimable i copiosa col·laboració.

La paraula castellana aceite ve de l’àrab az-zait (suc de l’oliva) i aquest de l’arameu zayta, que venen a ser uns genèrics per denominar líquids de caràcter greixós que no es dissolen amb l’aigua com també tenen molta menys densitat que aquesta. El nostre mot català, oli, deriva del terme llatí oleum, mentre que les paraules que en deriven en llengua castellana són referides a la pintura i a la sacralitat.

D’aquí ja en podem deduir alguna cosa sense pretendre fer-nos màster: els coneixements i l’ús de l’oli d’oliva es remunten a temps molt llunyans a nosaltres, vinculats a la conca mediterrània, i no deixen de tenir un sentit sacre –ja ho vam comprovar amb el vi a l’Antiga Roma, i no només culinari.

També al voltant de l’oli s’hi basa tota la sabiduria popular recollida en refranys, frases fetes i ditxos, com ara la que encapçala el nostre nulla dies sine linea que editem alhora que aquest post: Olivera que ets vora el camí, ni tu faràs oli ni jo vi.

Tampoc se’ns escapa les virtuts que l’oli d’oliva té per a la salut humana, sobretot ara que tothom parla de la dieta mediterrània, tema en el qual no incidirem especialment, però sí que indicarem que l’oli d’oliva té unes propietats saludables per a la diabetis, càrdiovasculars, etc.



Som uns privilegiats per poder disposar de l’oli d’oliva per fer un bon tiroliro a les menges malgrat la intrusió reduccionista de setrills carregats al buit que el vaporitzen, que nosaltres vam conèixer farà cosa de deu anys a San Francisco –Califòrnia-, on l’oli d’oliva se’l considera or líquid, importat principalment d’Itàlia i a uns preus astronòmics en botigues molt cool, però només a San Francisco, perquè a Los Ángeles ni rastre d’oli, ni de setrills fashion. Mentre que a Tailàndia l'oli l'envasen i el venen així, fotografia feta en el mercat local de Mae Hong Son farà uns tres anys:


Posarem, ara, un inevitable tint nostàlgic parlant de l’avi Quim, que ara s’esborronaria i diria el seu baja Juan amb tanta moda culinària i saludable però que preparava unes aulives mortes que treien el singlot i feien cantar la jota de Roquetes vinc, de Roquetes baixo a cor què vols. Quan se’l visitava oferia un plateret d’aulives i el porró de vi com a cortesia per la visita, que a la Terra Alta aquest costum encara perviu, i que duri. Si alguna cosa no podia sofrir l’avi Quim eren els plors d’una criatura i que estiguessin buits: el plateret d’aulives, el porró de vi i el setrill d’oli.

Amb aquest retrat de família es pot entendre que no volem renunciar a unes arrels i que la cultura de l’oli i del vi circula per les nostres venes, encara que la vida ens hagi fet néixer en altres punts geogràfics.

No entenem la vida sense l’oli de la Terra Alta, sobretot la culinària, i de no disposar-ne ens fa ésser exigents a l’hora de triar-ne d’una altra zona. L’oli és un dels essencials de la cuina, de la que fem a casa, i que promovem insistentment a La Quinta de Luculus, perquè creiem molt sincerament que els productes d’una excel•lent qualitat no necessiten de parafernàlies i elaboracions dubtoses.

L’oli de la Terra Alta va assolir la Denominació d’Origen Protegida a l’any 2005, segons la normativa comunitària i el seu Consell Regulador fa d’observant i garant que l’oli d’oliva que es produeix a la zona reuneixi tots els requisits d’excel•lència que s’exigeix en un sistema de qualitat continuada.

L’oli de la Terra Alta s’elabora amb els tipus d’olives: empeltre,

(detall de l'oliva empeltre)

arbequina, morruda i farga, essent l’empeltre la varietat majoritària, principal i tradicional de la zona de producció que abasta geogràficament els municipis d'Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs, de la comarca de la Terra Alta, i Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre, de la comarca de la Ribera d'Ebre. També l’abast de l’observància inclou els mètodes de recol•lecció –especialment els tradicionals- i el tractament del fruit que ha de ser sa i recollit de l’arbre, que no del terra.

Actualment hi ha adherits a la Denominació d'Origen Protegida Oli de Terra Alta setze molins o almàsseres.

El Portal de Turisme del Consell Comarcal de la Terra Alta indica a la seva pàgina web: “Un dels símbols de la tradició oleícola a la Terra Alta és el Parot, una olivera mil•lenària que es conserva en molt bon estat a Horta de Sant Joan. Com aquesta, hi ha moltes altres oliveres centenàries i mil•lenàries a tocar de les almàsseres, on és possible comprar oli acabat de sortir del molí. Destaca en aquest territori l’oli d’oliva verge extra obtingut de la varietat empeltre, amb unes característiques pròpies diferents a la resta d’olis que donen a aquest producte un valor afegit especial.” Alhora que ens informa que el Consell Comarcal de la Terra Alta ha sol•licitat “un ajut per a la creació d’un nou producte turístic comarcal basat en els aspectes que envolten la cultura de l’oli a la comarca”.

La nota de degustació de l’oli de la DOP Oli Terra Alta és de “sabor afruitat, al principi de la campanya i lleugerament dolç, a mesura que avança aquesta, amb connotacions aromàtiques que recorden l’ametlla i la nou verda”, i nosaltres afegim:

EL SEU AROMA, EL SEU COLOR I LA SEVA DENSITAT ESDEVENEN UN GAUDI SENSUALÍSSIM

Festes, Fires i altres relacionats amb l'oli, on podeu tastar, visitar i comprar oli:

Festa de l’Oli de Bot
Festa de l'Oli de La Fatarella
Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova
Molí d'Oli d'Arnes
Comprar directament a les almàsseres (directori)
Informació turística